Arxiu d'etiquetes: 1716

Escuder, Josep -abat Poblet-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, 1716)

Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l’acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals.

Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles.

A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l’hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L’abat hagué de subornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia.

A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol.

Dorda i Germí, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 19 març 1641 – Poblet, Conca de Barberà, 3 desembre 1716)

LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).

Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n’ocupà la seu.

El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V de Borbó. Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres.

Consell de Vint

1 Resposta

(Barcelona, 1394 – 1716)

(o Consell dels Vint) Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya. A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.

Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l’altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia.

Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge.

Fou suprimit amb el decret de Nova Planta. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.

Consell Criminal de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1599 – 1716)

Denominació que rebé la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria.

Entenia en afers criminals i administratius, i, després, del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats. En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent.

Fou abolit pel decret de Nova Planta.

comuns catalans

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1716)

Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa.

Al Principat, els comuns foren presents a l’Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I el Conqueridor i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283.

En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

Cervera, corregiment de

9 Respostes

(Catalunya, 1716 – 1812)

Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta.

Comprenia les antigues vegueria de Cervera i d’Agramunt i sots-vegueria dels Prats de Rei. Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix.

El primer corregidor designat (1718) fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero.

catalano-aragonesa, Corona

276 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1137 – 1716)

(o Corona de Catalunya i Aragó)  Estat mediterrani, anomenat també modernament unió o confederació catalano-aragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.

Originat per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa, al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella d’Aragó (acomplert el 1150).

Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei -només Peronella es titulà reina d’Aragó-. Però a partir del seu fill i successor (1162) Alfons I de Catalunya els sobirans de la nova monarquia esdevingueren reis tant per als aragonesos com per als catalans.

Felip V de Borbó, a partir de la guerra de Successió propugnà i practicà una política d’assimilació a Castella dels regnes que formaven part d’aquella corona, cosa que féu el 1707 per al regne de València i per al d’Aragó, el 1715 per al regne de Mallorca i el 1716 per al Principat de Catalunya.

Amb els decrets de Nova Planta, finalitzà com a organització estatal la corona catalano-aragonesa, malgrat que la monarquia hispànica dels Borbó continuava essent considerada legalment com una agregació de regnes diversos.

Castellmeià

4 Respostes

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

(o Castellmejà; ant: Meià)  Llogaret i antic terme, al sud del Llor.

El castell de Castellmeià (segle XIII) fou refet en part a la fi del segle XVI i és en bon estat de conservació. N’eren propietaris els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell.

Al final del segle XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V de Borbó a un català des de l’inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga.

Carles III de Borbó

70 Respostes

(Madrid, 20 gener 1716 – 14 desembre 1788)

“el Polític”  Rei d’Espanya (1759-88). Fill de Felip V de Borbó i d’Isabel de Parma.

Al morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà el tron d’Espanya. Féu costat a França contra Anglaterra en la guerra de la independència nord-americana, per tal de guanyar Gibraltar (sense èxit) i Menorca, que fou conquerida pel francès Crillon i passà a mans de Carles III pel tractat de Versalles (1783).

Durant el seu regnat és crearen les Societats d’Amics del País i les Juntes de Comerç i es liberalitzà definitivament el comerç amb Amèrica (1778), permetent la relació directa de diversos ports catalans amb les colònies.

Els Països Catalans, bé que no recuperaren llurs institucions tradicionals com havien sol·licitat en iniciar-se el regnat, pogueren participar, especialment al Principat, de la prosperitat relativament important que produïren les mesures de govern, prosperitat que malmeteren les guerres dels darrers anys.

Camprodon, vegueria de

8 Respostes

(Catalunya)

Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall de Camprodon, la plana d’Olot i el Ripollès estricte i una zona de l’alt Lluçanès.

A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú; d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral.

El 1716 la vegueria fou incorporada al corregiment de Vic, dins el qual formà l’alcaldia major de Camprodon.