Arxiu d'etiquetes: 1705

Berni i Català, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 25 juny 1705 – 8 gener 1738)

Filòsof, sacerdot i notari de la Inquisició. Germà de Josep. Alumne del pare Tomàs Vicent Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia.

És autor de tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al segle XVIII.

Guiu -varis bio-

2 Respostes

Francesc Guiu  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.

Joan Guiu  (Barcelona, segle XVII)  Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.

Josep Guiu  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.

Pau Guiu  (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705)  Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.

Gibert -varis bio-

2 Respostes

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert  (País Valencià, 1674 – València, 1705)  Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert  (Palma de Mallorca, 1931 – ? )  Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomàs

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, 21 desembre 1646 – Estremoz, Portugal, 29 juny 1705)

Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada.

Alentorn, marquesat d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial creat el 1705 per l’arxiduc Carles d’Àustria al seu partidari Miquel-Antoni d’Alentorn Pinós i de Rocabertí, únic titular.

Llavina, Miquel (II)

(Barcelona, vers 1679 – 1725)

Escultor. Fill de Miquel (I).

Féu una maqueta per a l’acabament del Retaule de Sant Oleguer (1703) de la seu de Barcelona i construí la mesa del retaule de la Geltrú (1713).

Fou probablement el pare de Gaspar Llavina  (Barcelona, vers 1705 – 1727)  Escultor. Fou el darrer membre d’aquesta família que es dedicà a l’escultura.

Julià, Narcís

2 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)

Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l’Estudi General de Girona.

Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698).

Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat.

Guàrdia Catalana, Reial -1705/1714-

10 Respostes

(Barcelona, 15 novembre 1705 – 1714)

Regiment regular d’infanteria creat per l’arxiduc Carles III.

Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d’Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla.

Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d’Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).

Gènova, pacte de -1705-

10 Respostes

(Gènova, Itàlia, 20 juny 1705)

Tractat entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i d’Aimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.

Aquest tractat segellava l’aliança de Catalunya amb Anglaterra pel qual aquesta nació es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei-arxiduc Carles III.

Anglaterra es comprometia a fer respectar en tot cas les constitucions i les lleis de Catalunya.