(Olot, Garrotxa, 1 agost 1705 – Ferrara, Itàlia, 24 maig 1771)
Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres.
Regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera.
Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.
(Catalunya, 1705)
Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.
Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).
Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.
(Alella, Maresme, segle XVII – 1705)
Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l’audiència, s’oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà.
Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V de Borbó i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles III, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó.
Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.
Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).
(Darmstadt, Àustria, 25 abril 1669 – Barcelona, 14 setembre 1705)
Mariscal de camp imperial. Arribà a la Península (1695) comandant un exèrcit de 2.000 alemanys enviats per l’emperador Leopold I per defensar la frontera catalana en la guerra contra França.
Signada la pau de Ryswick (1697), Catalunya fou restituïda a Espanya. En no acceptar Barcelona el virrei comte de Corzana, fou nomenat per al càrrec Jordi de Darmstadt (1698), sota pressió austríaca.
Destituït per Felip V de Borbó l’any 1702, intervingué a Andalusia amb les tropes aliades contra el Borbó. El 1704, i després d’un intent fallit de desembarcar a Barcelona, ocupà Gibraltar. L’any següent (1705) desembarcà a Barcelona amb la flota anglesa de Peterborough que portava l’arxiduc Carles d’Àustria. Poques setmanes després, i juntament amb Peterborough, atacà Montjuïc, i fou mort en el combat, abans d’ésser ocupada la fortalesa.
Dades dels Països Catalans 