Arxiu d'etiquetes: 1523

Safortesa i Marc, Mateu de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:

Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:

Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:

  • Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (Illes Balears, segle XVI – 1604/12)  Noble. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.
  • Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur  (Illes Balears, segle XVI – 1603)  Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Colom i Cifré, Joanot

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 3 juny 1523)

Dirigent agermanat. Barreter d’ofici a Palma, l’any 1520 fou empresonat pel virrei Miguel de Gurrea, juntament amb altres menestrals acusats de conspiració, fet que desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca (1521).

Després de l’assassinat del cap de l’alçament, Joan Crespí, a mans del seu germà, en fou el dirigent i dominà tot Mallorca al capdavant de la facció exaltada cometent tota mena d’excessos. Una bona part de la noblesa s’hagué de refugiar a Alcúdia i a Eivissa; assetjà Alcúdia i va organitzar, sense èxit, una expedició contra Eivissa.

Colom trameté ambaixadors a Carles I (1522), però l’emperador envià un exèrcit de 12.000 homes en ajuda del virrei.

Derrotat per les forces reials, fou empresonat al castell de Bellver i decapitat, i el seu cap, dins d’una gàbia, fou exhibit fins al Trienni Liberal.

Agustí i de Siscar, Antoni

2 Respostes

(Fraga, Baix Cinca, segle XV – ?, 1523)

Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d’Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller.

Serví Ferran II el Catòlic, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec.

Els seus fills, Antoni i Jeroni Agustí i Albanell, exerciren una gran influència en la vida catalana del segle XVI.

Deza, Diego de

Deixa un comentari

(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)

Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.

Cervelló i de Castre-Pinós -varis/es-

7 Respostes

Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).

Felip de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – abans 1523)  Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.

Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – vers 1528)  Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.

Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495)  Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera  (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548)  Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.

Ferrer de Blanes, Jaume

Deixa un comentari

(Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523)

Cosmògraf, escriptor i mercader. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1466 al 1474 visqué a la cort de Ferran I de Nàpols, on estigué al servei de la comtessa Caracciolo. Possiblement va realitzar estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s’interessà per la mineralogia.

A partir del 1474 realitzà un sèrie de viatges pel Mediterrani oriental, visità diverses ports i comercià amb pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d’on solament s’absentà per a un nou viatge a Nàpols (1488) i per a diverses missions a Castella.

En aquesta època gaudia d’un gran prestigi com a cosmògraf; els Reis Catòlics li consultaren el projecte colombí, i després de la firma del tractat de Tordesillas (1494) fou cridat a la cort. El 1495 féu un informe del tractat acompanyat d’un mapa on hi havia traçada la línia de demarcació.

L’any següent fixa la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort.

La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom i amb Ferran I de Nàpols fou publicada a Barcelona el 1544.

Interessat també per la literatura i per la mística, escriví Sentències catòliques del diví poeta Dant.

Cruïlles i de Blanes, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – 1461)

(o Bernat Guerau, o Guerau Bernat) Noble. Fill de Pere Galceran de Cruïlles. Fou l’iniciador de la branca de Castellfollit, Mosset i Montagut.

Baró de Calonge pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santapau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset. Des d’aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles i de Santapau.

El seu fill i successor fou Hug de Cruïlles i de Santapau  (Catalunya, segle XV – 1490), el qual fou el pare de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau   (Catalunya, s XV – 1523)   Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou succeït per Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.

Burguès i de Santcliment, Gaspar

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 28 juliol 1523)

Cavaller. El 1520 penetrà amb gent armada a la torre que posseïa a Sarrià el conseller Joan de Gualbes i en segrestà una filla d’aquest, de setze anys. El Consell de Barcelona oferí cent florins per la captura de Burguès.

Aquest fou detingut finalment i condemnat a mort. El botxí l’escapçà, a la plaça del Rei de la ciutat.

Aitona, comtat d’

27 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Títol senyorial, concedit el 1523 per Carles I de Catalunya a la família Montcada.

L’any 1581 fou convertit en marquesat d’Aitona.