Arxiu d'etiquetes: 1451

Caupena -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)

Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.

El més antic fou Aliot (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV )  Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:

Antoni (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV)  Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:

Aliot (II) de Caupena  (Grècia, 1418 – 1440)  Tingué un fill il·legítim:

Antoni (II) de Caupena  (Grècia, segle XV – 1451)  Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:

Arnau Guillem de Caupena  (Grècia, segle XV – 1460)  Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:

Aliot (III) de Caupena  (Grècia, segle XV)  Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.

Bardaixí i Ram -germans-

Deixa un comentari

Els quatre germans eren fills del jurista Berenguer de Bardaixí.

Berenguer de Bardaixí i Ram  (Ribagorça, segle XIV – segle XV)  Fou l’iniciador de la línia dels senyors d’Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d’Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga.

Joan de Bardaixí i Ram  (Ribagorça, segle XIV – després 1451)  Militar. Senyor d’El Grado, Saidí, Osso, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux. Fou camarlenc dels reis Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim. El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII. Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès. Es distingí (1413) en la campanya contra el comte Jaume II d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de La Almolda, Pertusa i Antillón (Aragó), la qual s’extingí aviat. Era el pare de Berenguer de Bardaixí i de Pinós (Ribagorça, segle XV – País Valencià, segle XV)  Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià).

Jordi de Bardaixí i Ram  (Ribagorça, segle XV)  Prelat. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d’Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d’Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d’ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460.

Maria de Bardaixí i Ram  (Ribagorça, segle XV)  Dama. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d’Urrea.

Despuig -varis bio-

2 Respostes

Arnau Despuig  (Grècia, segle XIV)  Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).

Bartomeu Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)  Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.

Berenguer Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.

Berenguer Despuig  (Illes Balears, segle XIV)  Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.

Bernat Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.

Bernat Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451)  Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.

Francesc Despuig  (Barcelona, s XIV)  Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.

Galceran Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287)  Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.

Guillem Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.

Guillem Despuig  (País Valencià, segle XV)  Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.

Joan Despuig  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780)  Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XV)  Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.

Roger Despuig  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.

Besora -varis bio-

Deixa un comentari

Gilabert de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451)  Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.

Ramon de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.

Roger de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.

Arnau Roger IV de Pallars

8 Respostes

(Pallars, 1401 – 1451)

Virrei de Sicília (1424) i comte de Pallars (1427-51). Fill de Roger Bernat I de Pallars i Beatriu de Cardona. Es casà amb Joana de Cardona.

S’enemistà amb la reina Maria de Castella i la ciutat de Barcelona a causa dels deutes que havia contret, i lluità contra Joan de Foix, que havia envaït el Pallars (1453) en ajuda dels Bellera.

Com a conestable de la Corona defensà la Vall d’Aran d’una invasió francesa (1438). Intervingué activament a les corts de Lleida (1440).

El succeí el seu fill Hug Roger III de Pallars.