(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnét Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408.
Vicari, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1408
Correger, Pere
(Palma de Mallorca, segle XIV – 1408)
Filòsof i teòleg. Destacat defensor de la tradició tomista.
Dominicà (1347), ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca.
Fou inquisidor de Mallorca (1379) durant el Cisma d’Occident.
Centelles-Riu-sec i de Queralt, Francesc Gilabert de
(País Valencià, 1408 – Esglésies, Sardenya, 1480)
Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.
Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458. Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat I de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça (1435), contra els genovesos. Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció (1455).
El rei Alfons IV li donà Empúries de Sardenya (1438), on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva (1449). El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano. El 1478 fou nomenat portantveus de governador de València.
Sembla que morí a Sardenya, on havia anat per intervenir a favor de la seva germana Caterina, casada amb Salvador d’Arborea, comte de Goceà, a qui havien estat confiscats els béns.
Fou el pare de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea.
Cervelló i de Vilafranca, Arnau de
(Catalunya, segle XIV – després 1373)
Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.
Fou tutor de Guillem Ramon (I) de Cervelló, comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.
El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408) Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.
Ermengol, Joan
(Catalunya, segle XIV – Perpinyà, 1408)
Prelat. El 1398 fou nomenat bisbe de Barcelona, com a successor de Ramon d’Escales.
El 1405 traslladà a la catedral, des de Sant Cugat del Vallès, algunes relíquies de sant Sever.
És autor d’una Expositio psalmi XII, Benedicto XII dictata.
Encomanà al maniaturista Rafael Destorrents el bellíssim Missal de Santa Eulàlia, datat el 1403, que es conserva avui al Museu Diocesà barceloní.
A la seva mort, fou succeït en el bisbat per Francesc de Blanes.
Berga, Pere de -jurista, s. XIV/XV-
(Perpinyà, segle XIV – Barcelona, 1408)
Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I el Caçador; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.
Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 13687, el 1388 i el 1389 -aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant d’Aragó amb Lluís II d’Anjou-, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya) i formà part d’altres a la cort de França (1389 i 1393).
En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí I l’Humà.
Bellesguard
Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles.
Feta construir (1408) pel rei Martí I l’Humà a l’antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII.
Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422).
El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada (torre Bellesguard), fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.
Arnau Roger de Pallars -bisbe d’Urgell-
(Pallars, 1408 – la Seu d’Urgell ?, Alt Urgell, 16 agost 1461)
Prelat. Era fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbó, i germà, per tant, del comte Roger Bernat.
En 1420 era ardiaca d’Empúries, doctor en ambdós drets i canceller del rei Alfons IV el Magnànim. Fou bisbe d’Urgell del 19 de juliol de 1436 fins a la seva mort. Participà activament a les Corts de 1446-48. En 1454 era a Itàlia amb Alfons IV.
Assistí als convenis de pau que foren signats amb els ambaixadors de Castella. En 1455 fou nomenat ambaixador a Roma, per visitar-hi al nou papa Alfons de Borja. Assolí l’alta dignitat de patriarca d’Alexandria.
En 1458 fou missatger de Ferran I de Nàpols, prop de Carles de Viana, per tal d’aclarir la posició d’aquest davant els projectes de destronar Ferran. L’any següent fou membre de l’ambaixada tramesa al concili de Màntua. En 1460 intervingué a la concòrdia entre el príncep Carles i el pare d’aquest, el rei Joan II el Sense Fe.
Anglesola, Berenguer d’ -bisbe Girona-
(Catalunya, segle XIV – Perpinyà, 23 agost 1408)
Bisbe de Girona (1348-1408).
Elegit pels canonges; acceptà la butlla condemnatòria de Ramon Llull donada per Gregori XI; defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397; l’acompanyà a Perpinyà, on morí.
Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III.
Dades dels Països Catalans 