Arxiu d'etiquetes: 1360

Santalínea -orfebres-

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Família d’orfebres, iniciada per Bernat Santalínea  (Morella, Ports, vers 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d’artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d’argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

Potser fou el pare de Bartomeu Santalínea (País Valencià, segle XV)  Orfebre. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d’un Sant Miquel a la catedral de València.

Eiximeno, Joan

(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)

Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.

El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.

És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.

Cresques, Jafuda

(Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, Portugal, segle XV)

Cartògraf hebreu. Fill i deixeble del també cartògraf Abraham Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

L’any 1391, i a conseqüència d’una sèrie de persecucions, es convertí al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. Posteriorment abandonà Mallorca i s’instal·là a Barcelona, des d’on passà a Portugal.

Protegit per Enric el Navegant, dirigí l’escola cartogràfica de Sagres fins que morí.

Cruïlles, Bernat de -senyor Calonge, 1360/1436-

(Calonge ?, Baix Emporda, 1360 – Catalunya, després 1436)

Senyor nominal de Calonge. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1391 lluità a Sicília, amb el seu pare i els seus germans.

Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries (1396). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant de Bar.

Durant l’interregne (1410-12) regí les baronies de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista.

El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria de Castella i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.

Caxal, Antoni

(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 25 maig 1417)

(o Queixal)  Religiós mercedari. Doctor en dret i en teologia.

Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d’Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l’emperador Segimon.

Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.