Arxiu d'etiquetes: 1348

Boïl i de La Scala, Felip

3 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Illes Balears, 1348)

Cavaller. Fill de Pere Boïl i d’Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l’illa.

Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II el Just i d’Alfons III el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere III el Cerimoniós. Participà en l’expedició a Mallorca i en l’ocupació del Rosselló (1343-44).

Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca. El rei Jaume II li concedí la jurisdicció de Manises (1329).

Fou el pare de:

Felip Boïl i de Bellvís  (País Valencià, segle XIV – 1375)  Fou el pare de Pere Boïl i Colom.

Pere Boïl i de Bellvís  (País Valencià, segle XIV)  Fou batlle de València des del 1356.

Bàrrio, Joan de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)

Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d’enfrontar-se Pere III el Cerimoniós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials.

Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l’esmentada ciutat.

Luna, comtat de

9 Respostes

(Aragó, segle XIV – )

Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb. Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya, al seu nét el rei Martí I de Sicília i al seu besnét Frederic d’Aragó i de Sicília.

Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva néta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra, que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna.

Llur besnét Francesc d’Aragó i de Borja rebé (1608), en compensació per la pèrdua del comtat de Ribagorça, el comtat de Luna.

Llull -varis bio-

3 Respostes

Bernat Llull  (Barcelona, segle XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

Guillem Llull  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

Joan Lluís Llull  (Barcelona, segle XVI – després 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

Pere Llull  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Ramon Llull  (Catalunya, segle XIII)  Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.

Joan de Sicília i de Caríntia

12 Respostes

(Catània, Sicília, 1317 – 3 abril 1348)

Tercer duc català d’Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem de Sicília (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília.

El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d’aquest n’heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l’anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d’una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins.

Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic de Sicília, que li succeïa als ducats de Randazzo i d’Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor de Randazzo, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354.

Foc de Sant Antoni, el

Deixa un comentari

Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.

Copons -varis/es bio-

Deixa un comentari

Andreu Copons  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Berenguer de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Elisenda de Copons  (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348)  Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.

Emerenciana de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650)  Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.

Jaume de Copons  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.

Joan de Copons  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.

Pere Romeu de Copons  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.

Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).

Centelles i Gruny, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – 1319)

Fill il·legítim de Bernat (III) de Centelles. Castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I de Catalunya el 1263.

Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís, i se’n separà després.

Llur filla i hereva fou Blanca de Centelles i de Terrassa (Catalunya, segle XIV – 1348)  No tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem Galceran de Cabrenç i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre.

Boixadors, Bernat de -varis-

8 Respostes

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1343)  Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1348)  Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.

Bernat de Boixadors  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.

Anglesola, Galvany d’ -varis-

Deixa un comentari

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348)  Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.