Arxiu de la categoria: Publicacions

Commemoracions de Pere Albert

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….

La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.

Collectanea Botanica

1 Resposta

(Barcelona, 1946 – )

Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.

Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.

El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.

col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Los

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 1557)

Obra de Cristòfor Despuig i Pinyol. Adreçada a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona.

L’obra, desenvolupada en sis col·loquis o diàlegs en boca de dos cavallers catalans i un de valencià, és un exponent cabdal de l’època de decadència.

Pot ésser inclosa dins un corrent en voga durant el segle XVI i que té paral·lelisme amb obres castellanes, com les dels germans Juan i Alfonso de Valdés; és una apologia de la llengua caracteritzada per la seva defensa combativa i una exposició, des d’un punt de vista històric, dels moments importants de la història de Catalunya.

L’autor fa una detallada explicació històrica per refutar l’obra De rebus Hispaniae memorabilis de Lucio Marineo Siculo. La defensa que fa de la llengua catalana és escrita amb la mateixa intenció que l’obra de Joachim de Bellay intitulada Défense et illustration de la langue française, escrita l’any 1549.

És una de les obres més importants del segle XVI, i tenen un interès múltiple: històric, eclesiàstic, lingüístic, social i literari.

Cal remarcar l’esperit erasmista de l’obra.

Col·lecció Popular Barcino

2 Respostes

(Barcelona, 1925 – 1939)

Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.

Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.

Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.

Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón

1 Resposta

(Catalunya, 1847 – 1910)

(CODOIN-ACA)  Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.

El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.

És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.

Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.

Clàssics del Cristianisme

5 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes. El primer volum (Escrits, de Francesc i Clarà d’Assís) aparegué el 1988.

La col·lecció és fruit de la col·laboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona.

Dirigida per Sebastià Janeras i amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives.

Enllaç:  Clàssics del Cristianisme

Civitas

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – 1924)

Órgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.

Té dues èpoques: a la primera (1911-19), en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià de Montoliu; a la segona època (1920-24), en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números.

Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat-jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans i estrangers.

En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista.

Ciutat i la Casa, La

4 Respostes

(Barcelona, 1925 – 1928)

Revista. Creada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i dirigida per Rafael Benet.

Representava una línia noucentista, paral·lela a la de “Les Arts i els Artistes”, amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada.

El 1928 es fusionà amb “La Gaseta de les Arts”.

Ciutat -revista Manresa-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1926 – 1928)

Revista cultural. Aparegueren vint números. D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local.

Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M. López-Picó, Lluís Nicolau i d’Olwer i Octavi Saltor.

Circumstàncies, Les

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)

Diari. Portaveu d’Acció Catalana.

Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .