(Barcelona, 1951 – )
Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis.
S’ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d’amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques.
(Barcelona, 1926 – 1933)
Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.
Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.
(Barcelona, 1608 – 1699)
…y Regiment de la Ciutat de Barcelona Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d’altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d’altres personalitats, ambaixades, consolats d’ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc.
Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Joan Guiu (1692) i Jeroni Brotons (1699). L’edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l’escrivà Sayós (1714), conservada a l’Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer.
(Catalunya, 1995 – 1999)
Revista en català. Aparegué en format de llibre objecte i recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció era format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima.
Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999.
Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.
(Barcelona, 1928 – 1938)
Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.
(Barcelona, 30 abril 1921 – 18 juliol 1936)
Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular.
Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.
N’era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres.
(Barcelona, 1932 – 1934)
Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.
N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.
(Catalunya, 1919)
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia.
Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)
Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.
Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.
Dades dels Països Catalans 