(Barcelona, 3 juliol 1881 – 31 desembre 1893)
Revista fundada per Jaume Massó i Torrents.
Es destacà per l’esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Pompeu Fabra.
Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme.
(Vic, Osona, 1952 – )
Publicació semestral del Patronat d’Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d’investigació comarcal i general.
Hi han col·laborat, entre d’altres, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent.
Enllaç web: Ausa
(Catalunya, 1907)
Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s’estrenà set anys després.
S’hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de “La Puntual”, que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor.
A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l’arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del segle XIX.
(Catalunya, 1955)
(ALDC) Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.
Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.
És emprat el mètode indirecte.
(Catalunya, 1912 – 1964)
(ALC) Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.
La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.
Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.
(Catalunya, 1375)
Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París.
Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari).
És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català.
Sembla que el futur Joan I el Caçador en féu present a Carles VI de França.
(Catalunya, segle XIX)
Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877.
Fruit d’una llarga elaboració en què l’autor recull diferents fonts d’inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l’enfonsament del mític continent de l’Atlàntida, que en principi era secundari.
Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes.
Traduïda a diverses llengües, l’epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l’òpera homònima (pòstuma).
(Barcelona, 1955 – 1958)
Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.
Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.
(Barcelona, 1933 – 1936)
Publicació periòdica. Editada per la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, sota la direcció de Joan Merli.
La primera època (1933-35), comptà amb importants col·laboracions.
La segona època de la revista (1936) fou interrompuda per la guerra civil.
(Barcelona, maig 1946 – desembre 1951)
Revista literària i artística. Fundada per J. Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, hi col·laboraren Joan Barat, Alexandre Cirici, Salvador Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls.
Amb una concepció culturalista de l’art i la literatura, intentà conjugar els valors del noucentisme i l’avantguarda.
Dades dels Països Catalans 