(Barcelona, 1928 – 1936)
Col·lecció d’obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums.
Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels segles XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d’obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors.
(Barcelona, 1928 – )
Col·lecció de novel·la en català d’Edicions Proa. Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona (1928-38) i fins a la seva mort (1956) durant l’etapa intermèdia de Perpinyà (1951-64).
El 1964 Joan B. Cendrós en possibilità el retorn a Barcelona on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren.
L’any 1982, en haver-se constituït novament Edicions Proa com a editorial, la col·lecció li fou traspassada; a partir de 1984 s’inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació de 18 títols l’any, sota la direcció d’un comitè literari que incorporà Joan Carreras i Martí, Joan Triadú i Xavier Bru de Sala.
(Catalunya, 1979 – )
Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.
L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC.
Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994.
D’aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n’ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l’Institut Català de Bibliografia.
(Barcelona, 1918)
Inventari d’obres escrites per metges dels Països Catalans. Conté 2.625 cèdules, reunides en l’exposició bibliogràfica annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1917).
Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l’estudi de la medicina catalana dels segles XIII al XIX.
El volum porta una extensa introducció d’Eudald Canivell.
(Catalunya, 1911 – 1920)
Recull de quaderns publicats sense periodicitat per Ramon Miquel i Planas.
Formen dos volums: el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920.
Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre: il·lustració, relligadura, ex-libris, etc.
Fou il·lustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials.
(Catalunya, 1911)
Obra de Xènius (Eugeni d’Ors). Apareguda en successius lliuraments al “Glosari” que l’autor firmava a “La Veu de Catalunya” i aplegada l’any 1912 en un volum.
En la novel·la, al·legòrica, l’acció és sacrificada a la descripció física i moral d’una dona, Teresa, idealitzada com a personificació de la Catalunya postulada pel Noucentisme. Així, Teresa és bella, elegant, culta, sensible, de posició acomodada i tot i la seva joventut, amant de la tradició i del classicisme.
Representa una reacció contra el Modernisme i el Romanticisme.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, darreria del segle X)
Manuscrit miniat anònim de la catedral d’Urgell.
Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid.
El tret més característic de les seves miniatures és l’estilització.
(Girona, 975)
Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès.
Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l’or i l’argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Eude pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius.
Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis.
Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del segle XI i conservat a la biblioteca de Torí.
(Barcelona, 1945 – 1965)
Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.
De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà.
Paral·lelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” (1944-49), amb resums i algun treball original.
Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general.
(Barcelona, febrer 1977 – )
Revista mensual d’història sobre els Països Catalans.
El cos central el constitueix el “Dossier”, tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat.
El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista.
Dades dels Països Catalans 