Arxiu de la categoria: Política

Casa de Caritat de Barcelona

14 Respostes

(Barcelona, 1802 – )

Organisme d’assistència, dependent de la diputació provincial (des del 1853). Fou instal·lada a l’hospici (antic convent de Montalegre), ampliat el 1844.

Se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, etc. Ultra l’auxili a necessitats, instrucció cristiana i civil, correcció de nois mal encaminats, foment de la indústria popular, etc, tingué al seu càrrec el servei funerari, cedit per l’ajuntament el 1838.

El 1820 els folls i impedits foren traslladats a l’antic convent de Valldonzella, mentre el dels Àngels era destinat a correccional. La cura fou confiada a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül.

A més de diversos tallers (s’ha destacat el d’impremta), han funcionat escoles per a cecs, per a sords-muts, de música, etc.

El 1934-39 prengué el nom de Casa d’Assistència Francesc Macià. El 1957 fou traslladada a les Llars Mundet, a Horta.

Carta Municipal de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XX)

Règim especial atorgat al municipi per una llei del 1957 (text articulat del 1960), tot i que no és una carta, per tal com fou elaborada pel govern sense intervenció dels ciutadans i no concedeix una major autonomia al municipi.

Introdueix el sistema d’alcalde-gerent (nomenat directament pel cap d’estat) auxiliat per uns delegats de serveis designats per ell mateix, sobre els quals recau la major part de les decisions municipals i al servei dels quals hi ha la comissió executiva.

El consell ple té únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense, però, eficàcia pràctica.

La Carta ha aportat, tanmateix, l’exigència de planificació de l’actuació municipal, l’establiment de juntes de districtes, amb una limitada intervenció dels veïns, la simplificació de les obres municipals i l’autorització per a ampliar les fonts impositives.

Cardona, capitulació de -1714-

5 Respostes

(Cardona, Bages, 18 setembre 1714)

Pacte signat al final de la guerra de Successió, entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, cap de les forces borbòniques assetjants.

El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI.

En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars.

Les condicions pactades foren incomplertes més tard per les autoritats borbòniques d’ocupació amb el pretext que ignoraven si Felip V de Borbó havia reconegut la capitulació.

Caputxinada, la -1966-

1 Resposta

(Barcelona, 9 març 1966 – 11 març 1966)

Nom que prengué l’assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l’assistència de 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals.

En assabentar-se’n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l’assaltà i practicà gran nombre de detencions.

Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l’aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituïren la Taula Rodona Democràtica.

Capítols de Corts

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – 1714)

Disposicions legislatives de les Corts Catalanes, degudes a la iniciativa de tots tres braços, o d’un de sol amb el consentiment dels altres, acceptades pel rei amb la fòrmula “Plau al senyor rei”.

Juntament amb les Constitucions i actes de Cort, tingueren primacia en el sistema jurídic català sobre el sistema consuetudinari i sobre el dret comú durant l’edat mitjana i la moderna, fins a Felip V de Borbó.

Canfranc, pacte de -1288-

5 Respostes

(Canfranc, Aragó, 28 octubre 1288)

Acord signat per Alfons II de Catalunya, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou, per tal d’acabar la lluita per la possessió de Sicília.

Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d’ostatges, dels dos fills del d’Anjou, i del pagament d’una fiança de 27.000 marcs d’argent.

L’acord fracassà per l’oposició del papa Nicolau IV.

Canfranc, dieta de -1154-

1 Resposta

(Canfranc, Aragó, 1154)

Assemblea de bisbes i nobles de Bearn, els quals designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V de Bearn.

Campana, La -himne-

1 Resposta

(Catalunya, 1842)

Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.

Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).

Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.

CADCI *

Deixa un comentari

Sigla del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria  (entitat social i política catalana, 1903-39).

Busca, la

16 Respostes

(Barcelona, vers 1450 – 1462)

Partit contra l’oligarquia urbana, enfrontat a la Biga, partit de l’alta burgesia. Davant la crisi de mitjan segle XV i contrària a les opinions i als interessos de la Biga, propugnava la devaluació de la moneda, el proteccionisme i la reforma i sanejament del govern municipal. Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals.

Cercà i trobà el suport reial, gràcies al governador Galceran Lluís de Requesens, aconseguiren l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures. Aconseguí la primera victòria amb l’aprovació oficial, per part de la reina Maria de Castella (1452), del Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona, en el qual la Busca tingué un paper predominant.

Amb el nomenament de Requesens com a lloctinent reial a Catalunya en lloc de la reina, aquest donà el poder a la Busca el 30 de novembre de 1453, i començà un curt període de redreç de la crisi i suscitaren l’entusiasme popular.

Les divisions internes de la Busca entre moderats i radicals i la popularitat de la Biga, que capitalitzà la defensa del príncep Carles de Viana i l’oposició a Joan II el Sense Fe, tornà el poder a la Biga, la qual desféu el sindicat (1462) i executà els principals dirigents de la Busca moderada, i començà una llarga guerra contra Joan II (1462-72), que acabà, però, sense aconseguir l’objectiu d’afermar-se en el poder.