Arxiu de la categoria: Política

Joventuts Llibertàries de Catalunya

(Catalunya, 1934 – abril 1938)

(JLC)  Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.

Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.

Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

Joventut Socialista de Catalunya

(Catalunya, 1978 – )

(JSC)  Organització juvenil. Creada per la fusió de les organitzacions juvenils dels tres partits socialistes fundacionals del PSC-PSOE.

Enllaç web: Joventut Socialista de Catalunya

Joventut Nacionalista La Falç

(Barcelona, 1918 – 1939)

Agrupació catalanista. Escissió del grup La Renaixença. El 1932 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual se separà l’any següent.

En foren membres Jaume Casanovas, Josep Isern, Enric Fontcuberta, Pere Muntané i Josep Tarradellas.

El president honorari fou Francesc Macià.

Joventut Nacionalista de Catalunya

(Platja d’Aro, Baix Empordà, 25 abril 1980 – )

(JNC)  Organització política juvenil. Creada a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976.

Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític.

Enllaç web: Joventut Nacionalista de Catalunya

Joventut Nacionalista

(Catalunya, 1908 – segle XX)

Secció de joventut de la Lliga Regionalista.

Tingué una forta influència a barriades i viles (la Barceloneta, el Poble Sec, Arenys de Mar, Granollers, Igualada, Montblanc, Olot, Sabadell).

En formaren part Josep Carner, Carrasco i Formiguera, Nicolau d’Olwer i Josep M. Tallada, una bona part dels quals ingressà a Acció Catalana (1922).

També adoptaren aquest nom les seccions juvenils d’altres grups catalanistes (Partit Nacionalista Català, Estat Català) i dels nuclis republicans i socialistes de les Borges Blanques, Granollers i Reus.

Joventut d’Unió Republicana

(Barcelona, 1904 – 1937)

Organització juvenil. Fundada per Francesc Layret.

Convocà un Congrés Internacional de Joventuts Republicanes (1906) i un altre d’exclusivament català (1908), en què intervingueren les joventuts del Centre Nacionalista Republicà, del Partit Federal i de la Unió Catalanista.

Joventut Comunista Ibèrica

(Catalunya, 1935 – maig 1937)

(JCI)  Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano.

El febrer de 1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven.

El seu òrgan de premsa fou “Juventud Comunista”, de Barcelona.

Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig de 1937.

Joventut Comunista de Catalunya

(Catalunya, 1970 – )

(JCC)  Organització juvenil del PSUC. Creada com a successora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

Com a portaveu va editar “Jove Guàrdia” (1971-76) i “Jovent” (1977-80).

Als anys 1980, anà perdent la força que tenia com a conseqüència d’una sèrie de crisis internes relacionades amb el procés de descomposició del PSUC.

Enllaç web: Joventut Comunista de Catalunya

Jóvenes Bárbaros

(Barcelona, 1906 – segle XX)

Organització juvenil del lerrouxisme. Denominació de la Joventut Republicana Radical.

Participaren en les jornades de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, impulsant la crema de convents i edificis religiosos i intentant accentuar l’acticlericalisme de la protesta contra la guerra del Marroc.

Els seus dirigents més importants foren Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras.

El seu portaveu fou “La Rebeldía” (1906-10).

Jove Catalunya, La

(Barcelona, 1870 – 1875)

Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d’Unió Catalanista.

En formaren part Àngel Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu i Fornells, J. Roca i Roca, entre d’altres.