Arxiu de la categoria: Política

Intervencions Especials, decret d’ -1937-

Deixa un comentari

(Catalunya, 20 novembre 1937 – 1939)

Decret promulgat per la Generalitat. Suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.

La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia.

Els motius d’intervenció eren: irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República.

Intel·ligència Republicana, Manifest d’ -1930-

Deixa un comentari

(Barcelona, maig 1930)

Declaració programàtica, publicada al setmanari barceloní “L’Opinió”, que defensava la necessitat d’implantar una república federal de contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).

Fou signada per una extensa varietat de representants de forces polítiques catalanes, que intentaven donar una alternativa diferent a la de la Lliga en uns moments en què la monarquia espanyola havia assolit un elevat grau de descomposició.

Així, agrupà membres d’Unió Socialista de Catalunya, republicans radicals, republicans, sindicalistes, obreristes i també membres d’Acció Catalana.

Grups de Defensa de la Llengua

Deixa un comentari

(Barcelona, 1981 – 1993)

(GDL)  Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.

Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.

Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.

Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.

Grup de “La Batalla”

Deixa un comentari

(Barcelona, 1922 – 1924)

Nom donat a un grup d’obrers reunits entorn del periòdic “La Batalla”, encapçalats per Joaquim Maurín.

Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT.

Però el 1924 s’inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

Grop Nacionalista Radical

Deixa un comentari

(Santiago de Cuba, Cuba, 1908 – vers 1960)

Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l’Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical.

El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l’Havana (1928) de Francesc Macià.

El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d’Amèrica, i publicà un butlletí.

Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro.

Governació, Conselleria de

6 Respostes

(Catalunya, 14 abril 1931 – 1939)

Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmès a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior.

Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28 abril 1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior.

Sempre fou administrada per dirigents d’ERC, llevat del període en que fou suspès l’Estatut d’Autonomia, després dels fets del Sis d’Octubre, que ho fou per un membre d’UDC.

Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d’ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments.

La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.

Germans, Església dels

Deixa un comentari

(Girona, 1868 – )

Branca de l’Església Evangèlica. Fundada per Maria Gay i Tibau.

Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l’ensenyament d’infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui.

Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l’Asociación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l’evangelització i prestar una atenció particular a l’obra social.

Generalitat de Catalunya (1977 – )

327 Respostes

(Catalunya, octubre 1977 – )

Institució política. Hereva de la Generalitat de Catalunya existent durant la Segona República,

Fou recobrada amb la democràcia, després de les primeres eleccions generals de l’estat espanyol, la Generalitat de Catalunya fou restablerta per segona vegada.

Redactat l’Estatut d’Autonomia (1979) i celebrades les eleccions al Parlament de Catalunya (1980), Jordi Pujol fou elegit cinquè president de la Generalitat de Catalunya restaurada i cent quinzè des de l’origen de la institució.

Enllaç: Generalitat de Catalunya

afer Galinsoga

Galinsoga, afer

3 Respostes

(Catalunya, juny 1959 – febrer 1960)

Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de “La Vanguardia Española”, per la seva actitud; en protesta perquè es predicava en català a l’església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase “Todos los catalanes son una mierda”, que s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona.

Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc.

afer Galinsoga

La campanya se’ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal.

Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu.

La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.

Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.

Galeusca -1923-

1 Resposta

(Barcelona, 11 setembre 1923)

Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana.

El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d’un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc.

La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i a l’exili.