Arxiu de la categoria: Monuments

Burriac, castell de

6 Respostes

(Cabrera de Mar, Maresme)

(o castell de Sant Vicenç de Burriac)  Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral. Conserva restes de les fortificacions medievals (torre circular i part de la capella de Sant Vicenç).

El castell és esmentat ja el 1017, però hi ha vestigis d’una torre de defensa anterior. Als segles XII i XIII foren construïdes la torre de l’homenatge, les sitges i la capella.

El militar i escriptor Pere Joan Ferrer obtingué (1471) de Joan II el Sense Fe la senyoria del Maresme, amb centre al castell de Burriac, el qual reconstruí i amplià (1473). Fou definitivament abandonat al segle XVIII.

Al vessant de migdia del turó hi ha importants restes d’un poblat ibèric, identificat per alguns estudiosos amb Ilduro -que encunyà moneda ibèrica-, predecessora de la Iluro romana (Mataró). Al seu vessant occidental hi ha la font Picant.

Burgal, el

5 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.

La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa.

Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del segle XIX.

Queden algunes restes de l’església (segle XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del segle XII, es conserven en gran part al Museu d’Art de Catalunya.

Breda, monestir de

14 Respostes

(Breda, Selva)

Antiga abadia benedictina de Sant Salvador de Breda.

Fundada el 1038 a la vall de Breda pels vescomtes de Cabrera, Guerau I i Ermessenda. L’església fou consagrada el 1068. Des del final del segle XI fins a mitjan segle XIII depengué de Sant Cugat del Vallès.

Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d’atracció piadosa per al cenobi.

monestir de Breda (Selva)El temple fou substituït al segle XIV per l’actual església gòtica, completada en la part de la façana durant el segle XVI.  

D’aquesta obra tan sols resta el campanar, un dels millors del romànic català. Les dependències conventuals es conserven molt malmeses, algunes convertides en cases particulars. Encara que espoliada, s’ha salvat íntegrament l’església, convertida en parroquial.

Els francesos saquejaren el monestir el 1810. La vida monàstica durà fins a l’exclaustració.

Bovera, la -Urgell-

2 Respostes

(Guimerà, Urgell)

Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica.

El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 1237 fou iniciat el trasllat de la comunitat al proper monestir de Vallsanta -on subsistí fins al 1589-, i el mateix 1237 una part de la comunitat passà al nou monestir de Valldaura (Olvan, Berguedà).

Resten alguns elements del claustre i altres vestigis romànics a la casa dels ermitans de la Bovera, refeta entre el 1726 i el 1730. Al Museu Diocesà de Vic hi ha el notable retaule gòtic (segle XV).

Boscà, turó d’en

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès)

Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d’alt.

Des dels anys 1930 s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n’ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya. S’hen coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla.

Ocupat des de mitjan segle IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del segle II aC.

Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Boades, sepulcre de -Bages-

1 Resposta

(Castellgalí, Bages)

Sepulcre monumental romà, prop de Boades.

Té forma de temple d’una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt.

Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici.

Betlem, col·legi de -Barcelona-

10 Respostes

(Barcelona, 1544 – 1767)

Col·legi d’ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles.

Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia.

Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.

L’església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l’únic que se’n conserva; la sumptuosa decoració de l’interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.

Bell-lloc, mosaic de

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).

De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.

És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.

Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.

Bell-lloc -Baix Empordà-

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà)

Santuari (la Mare de Déu de Bell-lloc), situat a la parròquia de Sant Joan de Palamós, sota el castell de Vila-romà (dit també castell de Bell-lloc).

Esmentat ja al segle XIII, fou reedificat el 1758; l’antiga imatge fou destruïda el 1936.

El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat (1675).

Bell-lloc -Alt Empordà-

2 Respostes

(Cantallops, Alt Empordà)

Monestir de canongesses augustinianes (Sant Bartomeu de Bell-lloc), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall del terme, conegut des del 1207.

El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391.