Sepulcre monumental romà, prop de Boades.
Té forma de temple d’una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt.
Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici.
(Barcelona, 1544 – 1767)
Col·legi d’ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles.
Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia.
Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.
L’església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l’únic que se’n conserva; la sumptuosa decoració de l’interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.
Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).
De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.
És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.
Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.
Santuari (la Mare de Déu de Bell-lloc), situat a la parròquia de Sant Joan de Palamós, sota el castell de Vila-romà (dit també castell de Bell-lloc).
Esmentat ja al segle XIII, fou reedificat el 1758; l’antiga imatge fou destruïda el 1936.
El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat (1675).
Monestir de canongesses augustinianes (Sant Bartomeu de Bell-lloc), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall del terme, conegut des del 1207.
El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391.
Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles.
Feta construir (1408) pel rei Martí I l’Humà a l’antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII.
Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422).
El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada (torre Bellesguard), fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles). Fundat al començament del segle IX per l’abat Bonit.
Al llarg de l’Edat Mitjana, les possessions del monestir anaren creixent, i també la seva influència social i cultural: des del segle XI tingué una escola monacal, i el 1446 s’hi fundà un estudi general benedictí. La comunitat subsistí fins al 1835 (desamortització espanyola de Mendizábal).
Destruït parcialment pels terratrèmols del 1427 i 1428, les tropes franceses n’arruïnaren (1655) tota l’obra romànica.
L’edifici actual, d’estil neoclàssic, conserva la portalada gòtica i el retaule, també gòtic, de l’altar major, de Joan Antigó.
(Banyeres del Penedès, Baix Penedès)
Priorat benedictí (Santa Maria de Banyeres), dependent del monestir de Ripoll.
Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de la població; és esmentada ja com a priorat l’any 1280.
La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352. Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó (Tarragonès).
L’any 1592 els seus béns foren units al col·legi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina; aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Antiga abadia benedictina (Sant Benet de Bages). Fundada pels esposos Sal·la i Ricarda, que la dotaren ricament i hi portaren des de Roma el cos de sant Valentí, copatró del monestir.
Unit des del segle XI fins al final del XII al monestir narbonès de Sant Ponç de Tomeres i el 1593 al de Montserrat, subsistí fins al 1835.
Conserva l’església romànica (1212), amb la cripta per a les relíquies de sant Valentí, el claustre, manat construir per l’abat Nespleda (1225-27) aprofitant elements anteriors, com els capitells dels segles X i XI i el palau abacial (1620).
El 1909 s’hi començaren obres de restauració sota la guia de Puig i Cadafalch.
Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.
L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.
Dades dels Països Catalans 