Arxiu de la categoria: Monuments

Gualter, monestir de

5 Respostes

(la Baronia de Rialb, Noguera)

Antic priorat benedictí de Santa Maria de Gualter, que depenia del monestir de Ripoll. Situat a un quilòmetre i mig de Ponts.

Gaudí de la protecció dels comtes d’Urgell, els quals en feren possible la fundació l’any 1118. L’església, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Nicolau, fou consagrada el 1207. El priorat s’extingí el 1593.

L’any 1939, quan servia de polvorí a les forces republicanes, fou enderrocat per una explosió; només resten en peu els murs laterals i els arcs torals de la volta de l’església, així com restes del claustre i altres dependències.

És una construcció romànica, d’època tardana.

Graudescales, monestir de

3 Respostes

(Navès, Solsonès)

Petit monestir (Sant Pere de Graudescales), consagrat l’any 913, l’ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d’Urgell.

El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s’incorporà a la diòcesi de Solsona.

Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del segle XVI.

L’església -una bona mostra de l’art català- ha estat restaurada i el seu aspecte és molt digne, és d’una sola nau, amb cruer, tres absis i cimbori.

Gerri, monestir de

21 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri, o Sant Vicenç de Gerri), fundada pel prevere Espanell l’any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s’han conservat.

L’església, consagrada el 25 de setembre de 1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l’església, i el campanar té espadanya de tres pisos.

La vida monacal a Gerri, d’una gran vitalitat fins al segle XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s’extingí l’any 1835.

Gardeny

8 Respostes

(Lleida, Segrià)

Castell i antic monestir, del sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny (198 m alt), que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny. A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí.

El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a la conquesta de la ciutat, que perdurà fins el 1314; a l’extinció de l’orde Jaume II de Catalunya la cedí als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual perdurà fins el 1772. en època moderna fou convertit en un conjunt de casernes, i recentment ha estat restaurat.

Resten l’església de Santa Maria i un gran casal rectangular i massís, de pedra, ornat per una petita filera de mènsules sota una cornisa a l’extrem superior. L’església, del tipus templer cistercenc, és també molt austera; es destaca el portal de mig punt, àmpliament adovellat i emmarcat per una corniseta; té un gran absis llis i volta apuntada; l’únic ornament són dos grans capitells de tipus corinti i l’obertura de l’arc triomfal.

Gàfols, barranc de

Deixa un comentari

(Ginestar, Ribera d’Ebre)

Jaciment arqueològic, del bronze final i primera edat del ferro. Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla.

S’hi han documentat dos períodes d’ocupació. El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga.

El segon període, s’inicia durant la primera meitat del segle VI aC quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers.

Des del final del segle VIII aC rebé importacions d’origen fenici.

Franqueses, monestir de les

4 Respostes

(Balaguer, Noguera)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat, prop del Segre.

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema. Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges.

Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd. Era encara priorat el 1579. Poblet el vengué el 1700.

Només en resta l’església (segles XII-XIII), en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur.

Fossar de les Moreres, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l’Onze de Setembre de 1714.

Situat prop de l’església de Santa Maria del Mar. A la darreria del segle XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada.

D’ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s’hi celebren actes de caire patriòtic.

Força Vella de Girona, la

29 Respostes

(Girona, Gironès)

Recinte emmurallat, coincident amb l’emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella.

Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal.

Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats (juny-juliol 1462), però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses.

Fontsanta, la -Baix Empordà-

1 Resposta

(Jafre de Ter, Baix Empordà)

Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l’oest del poble.

Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien.

La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936.

Hom hi celebra nombrosos aplecs.

Font-rúbia, monestir de

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.

Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.

Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.

L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.