Arxiu de la categoria: Monuments

Escales -Garrotxa-

Deixa un comentari

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales), és situat a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris).

L’església és esmentada ja el 913; l’edifici actual és romànic (segle XII); es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu.

Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix.

Enrajolada, l’

4 Respostes

(Martorell, Baix Llobregat)

Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puel·les, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc).

Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d’edificis perduts.

Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi de Martorell les tasques d’administració i conservació (1965).

Encantats, torre dels -Maresme-

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme)

Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.

Construïda el segle XIII, fou reformada el segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el segle XVI.

Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona.

El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC; hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.

Elins, monestir d’

5 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó. L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia.

El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puel·les, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges.

Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles).

La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).

Duana Nova

3 Respostes

(Barcelona, 1790 – 1792)

Edifici. Projectat i construït al pla de Palau per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur; la cornissa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó.

L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures al·lusives al comerç barceloní i temes mitològics i relatius a don Quixot; les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III de Borbó.

El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província.

Drassanes de Barcelona, les

11 Respostes

(Barcelona, segle XIII)

Conjunt d’edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I el Conqueridor, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381.

Entre el 1612 i el 1618 s’ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna.

Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món.

Actualment hi és instal·lat el Museu Marítim de Barcelona.

Draga, la

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l’estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l’hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d’uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners.

El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa.

Ha donat un gran volum d’informació sobre l’economia de l’època, basada en l’agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.

Dos Pins, turó dels

Deixa un comentari

(Cabrera de Mar, Maresme)

Necròpoli ibèrica. S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent.

Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac.

Doma, la

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental)

Veïnat i antiga església parroquial (Sant Esteve), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.

Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial.

L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller de Vergós (fi del segle XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser.

Doldellops

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp)

Quadra i antiga granja del monestir de Poblet.

Establerta en una partida donada al monestir el 1154. L’abat Ponç de Copons (1316-48) la reformà i construí un notable edifici gòtic.

Adquirida el 1700 per Joan Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins al 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una col·lecció d’art modern.