Arxiu de la categoria: Monuments

Franqueses, monestir de les

4 Respostes

(Balaguer, Noguera)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat, prop del Segre.

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema. Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges.

Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd. Era encara priorat el 1579. Poblet el vengué el 1700.

Només en resta l’església (segles XII-XIII), en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur.

Fossar de les Moreres, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l’Onze de Setembre de 1714.

Situat prop de l’església de Santa Maria del Mar. A la darreria del segle XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada.

D’ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s’hi celebren actes de caire patriòtic.

Força Vella de Girona, la

32 Respostes

(Girona, Gironès)

Recinte emmurallat, coincident amb l’emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella.

Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal.

Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats (juny-juliol 1462), però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses.

Fontsanta, la -Baix Empordà-

2 Respostes

(Jafre de Ter, Baix Empordà)

Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l’oest del poble.

Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien.

La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936.

Hom hi celebra nombrosos aplecs.

Font-rúbia, monestir de

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.

Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.

Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.

L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.

Fontcalda, la

2 Respostes

(Gandesa, Terra Alta)

Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l’engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.

A tocar de l’església hi ha una font d’aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic.

Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l’església actual fou construïda el 1756.

Ha esdevingut un centre d’estiueig.

Font, la -Pla de l’Estany-

2 Respostes

(Fontcoberta, Pla de l’Estany)

Santuari (la Mare de Déu de la Font), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del segle XIV.

La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui.

Fonollera, la

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Jaciment arqueològic, situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.

A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze. La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles. Les dues darreres fases corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima.

Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia. Foren caçadors, pescadors, recol·lectors de moluscs i agricultors.

Tot i que el jaciment fou descobert el 1883, fou a partir del 1975 que, sota la direcció d’E. Pons, foren iniciades les excavacions de forma sistemàtica.

Filador, abric del

2 Respostes

(Margalef, Priorat)

Jaciment. Ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial.

Fou excavat per Salvador Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 (intermitentment) i, d’ençà del 1979, ho fou per Josep Maria Fullola.

Fau, el

3 Respostes

(Albanyà, Alt Empordà)

Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) (961 m alt), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.

L’edifici, romànic, del segle XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils.