Arxiu de la categoria: Història

Cabrerès, el

10 Respostes

(Osona)

Subcomarca i terme jurisdiccional del castell de Cabrera, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i incloïa el castell de Barrés, prop de l’Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera.

Posteriorment hom hi inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera.

Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s’ha estès a tota la regió. Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l’altiplà, situat a l’est del massís de Cabrera i del pla d’Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori així anomenat.

Cabrera, vescomtat de

49 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Jurisdicció feudal. S’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter, de la Tordera i del Fluvià.

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els segle XI i XII els vescomtes de Girona, posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt.

Alguns dels territoris eren subinfeudats, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n’eren només subfeudataris, altres llocs eren quadres amb domini compartit.

A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas; el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV el Magnànim.

Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte.

Cabrera, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial, concedit el 1719 per l’emperador Carles VI d’Àustria a Joan Gil de Cabrera i Perellós, únic titular.

Cabrera, castell de

20 Respostes

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

Castell, actualment del tot en ruïnes, situat damunt un cim espadat, a ponent del coll de les Illes.

És esmentat ja el segle XI; pertangué als senyors de Cabrenys. Fou pres i destruït pels francesos el 1288.

Cabanes, marquesat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga i Roig.

Cabanasses, les

4 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Antic hostal de l’antic municipi de Barruera i a l’antic terme de Cardet, a l’entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret l’estret de les Cabanasses.

Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet.

Burguesa, quadra -Baix Llobregat-

3 Respostes

(Viladecans, Baix Llobregat)

Antiga quadra, prop del terme de Sant Boi de Llobregat.

Comprenia l’antiga torre Burguesa (de la família barcelonina dels Burguès, ja al segle XIV, avui Torre-roja) i algunes cases al voltant del santuari de Sales.

Bullangues, les -1836/43-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – 1843)

Conjunt de tumults. Provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l’atur, problemes de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicants i exaltats, sovint afiliats a societats secretes.

La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 és coneguda per la Jamància.

Brusa, batalló de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1835 – maig 1837)

Batalló de la milícia urbana. Nom amb el qual fou conegut el dotzè batalló lleuger, integrat per elements obrers de tendències republicanes. Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837.

Fou dissolt pel general Francisco Parreño, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba.

Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d’on provingué el nom de la unitat.

segon combat del Bruc

Bruc, segon combat del -14 juny 1808-

4 Respostes

(el Bruc, Anoia, 14 juny 1808)

Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb una divisió francesa des de Tarragona, i unides amb les forces del brigadier Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per uns 1.500 voluntaris de Lleida, els terços de Cervera, per un regiment de voluntaris suïssos i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers. Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les franceses.

Tanmateix, malgrat que el factor sorpresa era exclòs, el combat es resolgué amb la fugida dels napoleònics, que foren foragitats amb foc d’artilleria i els provocaren nombroses baixes.

La victòria rubricà els efectes del primer combat del Bruc, en confirmar la possibilitat de victòria contra els francesos, i provocà la creació d’un exèrcit regular.