Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vilassar de Dalt (Maresme)

21 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)

0maresme(o Sant Genís de Vilassar)  Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.

La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-seca (Tarragonès)

28 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 21,64 km2, 45 m alt, 21.993 hab (2017)

0tarragones(ant: Vila-seca de Solcina)  Situat al litoral mediterrani, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp.

Agricultura d’alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament.

La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l’antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del segle XVI), gòtica-renaixentista.

Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d’atraccions de Port Aventura. S’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans.

Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al segle XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-sana (Pla d’Urgell)

12 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 19,10 km2, 249 m alt, 721 hab (2017)

0pla_urgell(ant: Utxafava)  Situat al nord-est de la comarca, a l’est de l’antic estany d’Utxafava o estany d’Ivars, actualment dessecat, a la plana regada pel canal d’Urgell.

Agricultura amb conreus de cereals, hortalisses, fruiters i farratges. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Mollerussa.

El poble és al sud de l’estany d’Utxafava; església parroquial de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Novelles i el despoblat dels Obergs.

Fins al 1935 formà part del municipi de Castellnou de Seana, amb el nom d’Utxafava.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-sacra (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,03 km2, 16 m alt, 706 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, a la dreta del riu Manol, a la confluència d’aquest amb la Muga.

El territori és pla, i és ocupat pràcticament en la seva totalitat per l’agricultura cerealista de secà, a més de farratge i blat de moro; el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través de sèquies, i també de pous. La ramaderia bovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Té tradició la fabricació de canyissos. És dins la zona d’expansió de Figueres i depèn de la seva àrea comercial, per això els darrers anys s’han instal·lat diverses empreses (metal·lúrgiques, materials per a la construcció, alimentàries, etc).

El poble és prop de la riba dreta del riu Manol; l’església parroquial de Sant Esteve és un petit edifici romànic, engrandit al segle XIII i posteriorment fortificat; antic castell del segle XIII conegut com l’Abadia. Formà part del comtat d’Empúries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-rodona (Alt Camp)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 33,11 km2, 259 m alt, 1.259 hab (2017)

0alt_campSituat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès.

Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. Àrea comercial de Valls.

La vila és a l’esquerra del Gaià; restes del castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d’arqueologia local i d’indumentària.

El municipi comprèn, a més, els llogarets de la Serra, del Mas d’en Bosc, del Mas de l’Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats.

Al terme s’ha trobat restes fòssils de Paleolític, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes, com l’important columbari romà del segle I.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilaplana (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 23,20 km2, 366 m alt, 585 hab (2017)

0baix_camp(ant: Vilaplana del Camp)  Situat al límit amb el Priorat i l’Alt Camp, al peu de la serra de la Mussara, que accidenta la major part del terme, ocupat en bona part per boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres i avellaners); el regadiu (avellanes, arbres fruiters, hortalisses i llegums) és minoritari. Ramaderia estabulada de bestiar porcí i avicultura. Ha esdevingut lloc d’estiueig i residència secundària. Pertany a l’àrea comercial de Reus.

La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de la Nativitat, de façana barroca (1738), serva la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet; arcs gòtics en una casa del 1590.

L’any 1961 s’annexionà el municipi de la Mussara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

152 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Garraf (Catalunya): 33,99 km2, 22 m alt, 66.077 hab (2017)

0garraf

Situat al litoral mediterrani, al peu del massís de Garraf.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigües derivades de l’embassament de Foix i d’altres procedents de pous. La propietat de la terra és repartida, i és conreada en explotació directa i en règim de parceria; predominen les explotacions agràries petites. Els conreus més estesos foren tradicionalment els de vinya (79 % de la superfície total cultivada al començament del segle XVIII), cereals i oliveres, que retrocediren durant el segle XIX a favor dels garrofers i del regadiu. Important avicultura i activitats de pesca (12% del total de captures de Catalunya). Indústria tèxtil, electromecànica, química (articles de goma, principalment), alimentària, paperera, de la construcció. Turisme amb port esportiu. Centre comercial tradicional, sortida natural dels productes del Penedès.

La vila es troba prop de la costa, unida per l’expansió urbana al barri marítim de la Marina de Vilanova, i formada per dos nuclis: el de l’antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú, que eren separats pel torrent de la Pastera (carrer de la Unió); l’eixample posterior s’ha produït cap al mar; el passeig marítim té a llevant l’ermita de Sant Cristòfol (barri de la Farola), i a la platja, les romanalles del moll del Mar (1800); a ponent hi ha l’ermita de Sant Gervasi, al costat de la destruïda torre d’Adarró, amb restes d’un poblat iberoromà; església parroquial de Santa Maria de la Geltrú (segle XVIII); la parroquial de Sant Antoni de Vilanova (segle XVIII); casa de la vila, porxada; col·legi Samà, neogòtic; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, ampliada amb el castell de la Geltrú (segles XII-XV), restaurat el 1920; Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, a més d’altres cases, monuments i diversos museus interessats. Forma una aglomeració urbana amb el municipi de Sant Pere de Ribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,16 km2, 226 m alt, 521 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, accidentat per la serra de l’Argentera, al peu del turó d’Escornalbou (649 m alt), drenat pel barranc de Rifà i per la riera de Vilanova i de l’Olivera, que s’ajunten al terme de Mont-roig i desguassen a la mar. Hi ha boscs de pins.

A l’agricultura alternen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses i fruiters). Avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Antigues mines sense explotar. Àrea comercial de Reus.

El poble és a l’esquerra del barranc de l’Hort dels Frares; església parroquial de Sant Joan. Es formà a redós del monestir d’Escornalbou.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de l’Arbocet i de Masmunter. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova del Vallès (Vallès Oriental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 15,20 km2, 91 m alt, 5.285 hab (2017)

0valles_oriental(o de la Roca)  Segregat el 1983 dels termes de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès (la part corresponent al nucli, dit el Raval). És situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oriental de la comarca.

Tradicionalment ha estat un nucli agrícola de secà, encara que actualment està en regressió. Modernament hi han estat instal·lades algunes indústries i diversos polígons industrials. És lloc de residències secundàries i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oest del terme. L’església parroquial de Sant Esteve és coneguda modernament per l’advocació de Santa Quitèria.

El municipi comprèn, a més, diverses urbanitzacions (Can Nadal, l’Alegre, Mirambell i el Pinar). Ja havia format municipi independent del 1936 al 1939.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova del Camí (Anoia)

10 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 10,28 km2, 302 m alt, 12.332 hab (2017)

0anoia(o Vilanoveta del Camí)  Situat a les ribes de l’Anoia i al centre de la conca d’Òdena.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses); les explotacions agràries són generalment petites. Avicultura. Indústria de fabricació de materials per a la construcció, del metall, tèxtils, de l’alimentació i de la fusta. Àrea comercial d’Igualada. Població en ascens.

El poble és a la dreta de l’Anoia, i forma pràcticament un continu urbà amb Igualada; església parroquial de Sant Hilari, bastida a partir del 1805; Museu de l’Aigua (1967).

El municipi comprèn, a més, la caseria dels Moletons i el poblat ibèric del Vilar de Cal Met, descobert el 1935. El lloc sorgí a la vora del camí ral de Barcelona a Lleida, a la quadra de Vilanova.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques