Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vilanova de Segrià (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 8,51 km2, 255 m alt, 943 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, a l’àrea regada pel canal de Pinyana, a la dreta del Segre i de la Noguera Ribagorçana.

Agricultura amb conreus de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal. La ramaderia ovina i porcina i l’avicultura, complementa l’economia. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba sobre un petit planell a la dreta del canal de Pinyana; església parroquial de Sant Sebastià, d’origen romànic. Al voltant de la torre fortificada de Riudovelles consta el 1172 una Vila de Riudovelles, que, juntament amb el Castellnou de Segrià, donà lloc a l’actual població.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanova de Sau (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 58,84 km2, 558 m alt, 313 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, drenat pel Ter i a les ribes de l’embassament de Sau, s’estèn fins al límit amb la Selva.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els més estesos són els de cereals (blat, ordi, civada i moresc) i patates. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Turisme i esports aquàtics (port esportiu al pantà). Àrea comercial de Vic.

El poble és al sud-est del terme, als vessants de la serra de Puigdefar; es formà al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica, força modificada.

El municipi comprèn també l’antic monestir i moderna urbanització de Vallclara, les parròquies de Sant Pere de Castanyadell i Sant Andreu de Bancells i el jaciment arqueològic de la Cova del Cingle Vermell, així com notables masies. Al segle XVI comprenia tot l’antic terme de Sau.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanova de Prades (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 21,51 km2, 893 m alt, 121 hab (2017)

0concaSituat als vessants meridionals de serra la Llena, on neix el riu de Milans, i a les ribes del Montsant i del Francolí, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.

Hi predominen els conreus de secà (castanyers, vinya, avellaners i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates); té especial interès la recol·lecció de tòfones. Ramaderia ovina i avicultura. Mines de barita i de plom, actualment inactives. Depèn simultàniament de l’àrea comercial de Montblanc i de la de Reus.

El poble és sota la punta Curull (1.023 m alt), la cota màxima de serra la Llena; església de Sant Salvador, del segle XVIII; algunes cases conserven bells portals adovellats, del segle XVI. Tocant al poble hi ha l’ermita de Sant Antoni.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanova de Meià (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 105,24 km2, 633 m alt, 401 hab (2017)

0nogueraSituat al nord de la comarca, al límit amb el Pallars Jussà. Força accidentat pels vessants de la serra del Montsec.

Agricultura; els conreus més estesos són els de cereals i d’oliveres, als sectors de secà, i el de patates i cereals a les àrees regades. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Artesa de Segre.

La vila és a la dreta del riu Boix; l’església parroquial de Sant Salvador és un notable edifici gòtic. La primitiva població era dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, la capella del qual esdevingué santuari del Puig de Meià, romànic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Baronia de Lavansa (agregat abans del 1930), el poble i antic priorat de Santa Maria de Meià, els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera, l’antic castell d’Orenga, els antics llocs i quadres de Colldorenga, Montnar, Coscollera, Solanelles, Rocaspana, Vallfarines, Fabregada i Cabrera i les esglésies de Sant Pere d’Obac i de Sant Alís.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanova de l’Aguda (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 53,68 km2, 409 m alt, 206 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall del Llobregós i drenat també, al sector del nord, pel torrent de Vilanova o de Valldàries, que davalla de les serres del Pubill i del Bancal, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. El territori és ondulat i ocupat en bona part per boscs de pins, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura és tota de secà, destinada als cereals, mentre la vinya i l’olivera han quasi desaparegut. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Àrea comercial de Ponts.

El poble és a la dreta del torrent de Valldàries, al sector septentrional del terme; església parroquial de la Mare de Déu del Roser.

El municipi comprèn, a més, l’església i antic castell de l’Aguda, l’antic terme i església de Sant Miquel de Valldàries, l’església rural de Santa Perpètua i els pobles de Ribelles, l’Alzina de Ribelles, Vilalta i Guardiola.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanova de la Barca (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,55 km2, 195 m alt, 1.044 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, al límit amb la Noguera i el Pla d’Urgell, a la confluència del riu Corb amb el Segre, al nord-est de Lleida.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratge i fruiters) sobre els de secà (ordi i ametllers), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del canal d’Urgell i de la sèquia de Fontanet (la qual neix dins el terme). La ramaderia, que és integrada per bestiar oví i porcí i l’aviram, complementa l’economia. Dins el municipi hi ha una part de les instal·lacions de la central elèctrica de Termens (Noguera). Petita indústria. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Formà part de la comanda templera (després hospitalera) de Corbins.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell)

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 13,98 km2, 290 m alt, 1.159 hab (2017)

0pla_urgellSituat al límit amb l’Urgell i les Garrigues, a les ribes del Corb, en un terreny pla regat pel canal d’Urgell.

Hi predominen els conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal; els conreus més estesos són els de cereals (blat de moro, blat i ordi), arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), hortalisses i alfals. La ramaderia ovina, bovina i porcina i l’avicultura, complementen l’agricultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és troba uns 2 km a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida; església parroquial de Sant Pere. Formà part de la baronia de Bellpuig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilanant (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,87 km2, 98 m alt, 401 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’oest de Figueres, a l’esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terme juntament amb els seus afluents, per l’esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d’alzines i pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l’avicultura i les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector oriental del terme; l’església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l’església de Sant Jaume dels Solers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilamòs (Vall d’Aran)

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)

0vall_aranSituat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.

La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.

La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilamaniscle (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,46 km2, 169 m alt, 199 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la plana empordanesa, a la zona de contacte amb els contraforts meridionals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes. És drenat pels barrancs que porten les aigües al sector d’estanys pròxims a la desembocadura de la Muga. Una part del territori és coberta de boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda, i antigues extensions de vinyes i oliveres. La ramaderia bovina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra; l’església parroquial de Sant Gil és de construcció moderna.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques