Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Catllar, el (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 26,43 km2, 59 m alt, 4.211 hab (2016)

0tarragones(o el Catllar de Gaià)  Situat al nord de Tarragona, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral. Prop de dues terceres parts del territori no són conreades, amb gran predomini de garriga i algunes hectàrees de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i també amb cereals, avellaners, oliveres i garrofers, complementada per algunes petites indústries (fàbriques de teixits de cotó i paper). Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la riba dreta del Gaià, al peu de les ruïnes de l’antic castell del Catllar; l’església parroquial, renaixentista, és dedicada a sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Tapioles i de Cocons, els veïnats de la Plana i dels Masmoragues i el petit enclavament de la Quadra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 16,38 km2, 178 m alt, 1.807 hab (2016)

0baix_llobregat(ant: Castellvell de Rosanes)  Situat al sud-est de Martorell, estès des de l’extrem septentrional de la serra d’Ordal fins a la dreta de l’Anoia (afluent del Llobregat). A la zona muntanyosa hi ha pinedes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i la indústria del cartró. Àrea comercial de Barcelona. La població ha experimentat un important ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la riba dreta de l’Anoia, en un coster on hi ha les ruïnes del castell de Rosanes, dit també castell de Castellvell de Rosanes, on hi estigué presoner i hi morí (1398) el comte Joan I d’Empúries; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formà part de la baronia de Castellvell.

Dins el terme es troba la caseria dels Àngels i l’antic convent agustinià anomenat Casa de Déu de Miralles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellví de la Marca (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 28,40 km2, 198 m alt, 1.545 hab (2016)

0alt_penedesSituat entre els contraforts orientals del Montmell i el Baix Penedès, drenat per la riera de Marmellar (afluent del Foix). El cap del municipi és el poble de la Múnia.

La vida econòmica local està basada en l’agricultura (vinyes, i també cereals i oliveres), l’avicultura i la ramaderia de llana. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Castellví de la Marca, antic cap municipal, es troba en un turó on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellví. Hi destaca l’església de Sant Sadurní, d’origen romànic; l’actual temple parroquial, de construcció moderna, és al nou barri de les Casesnoves de la Riera.

Dins el terme hi ha la cova de can Pasqual, amb restes ibèriques, el castell de Pujades i diverses masies.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellvell del Camp (Baix Camp)

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,21 km2, 219 m alt, 2.851 hab (2016)

0baix_campSituat a la plana del Camp de Tarragona. El nord del terme és moderadament accidentat pels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, al nord-oest de Reus.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (avellaners, oliveres, vinya i garrofers), complementada per l’avicultura. Gràcies al canal derivat del pantà de Riudecanyes, s’ha incrementat el regadiu. Àrea comercial de Reus. Gran part de la població, de base immigrada, treballa a la propera ciutat de Reus.

El poble es troba al peu del turó de Santa Anna, on hi ha l’ermita del mateix nom, del segle XVI i refeta posteriorment, i les restes d’un poblat ibèric. L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, del segle XVI, encara que transformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les partides dels Pugets, les Serres i les Planes del Puig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTimbalers i Lluert

Castellterçol (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 31,90 km2, 726 m alt, 2.351 hab (2016)

0moianesSituat al límit amb el Bages, entre l’altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d’embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

La vila s’assenta a l’extrem meridional de l’altiplà de Moià, damunt la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d’Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hi ha el castell de Sant Miquel, on s’assentava l’antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925.

El municipi comprèn l’antic poble de Sant Julià d’Uixols, l’església de Sant Llogari de Castellet i l’antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCoral

Castellserà (Urgell)

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,84 km2, 267 m alt, 1.030 hab (2016)

0urgellSituat a la plana regada pel canal d’Urgell, al límit amb la comarca de la Noguera, al sud-est de Balaguer. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra d’Almenara.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals, arbres fruiters i blat de moro), gràcies al canal d’Urgell, que rega el terme, complementada pel secà, la ramaderia i algunes activitats industrials (tèxtil i metal·lúrgica). Guixeres, utilitzades per materials per a la construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es formà al voltant d’una fortalesa construïda al segle XII, dita antigament la Torre dels Canonges, lloc que havia estat ocupat per una vil·la romana; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellolí (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,28 km2, 415 m alt, 573 hab (2016)

0anoiaSituat al nord-est d’Igualada, a la vall de la riera de Castellolí, a la conca d’Òdena, al vessant occidental de la serra de Montserrat. El terme és en part accidentat pel coll del Bruc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, hortalisses, cereals i ametllers) i la indústria tèxtil. Boscos de pins. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és al llarg de l’antic camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la cinglera que limita la vall a llevant, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellolí, del segle X, i al costat l’església romànica de Sant Feliu; l’església parroquial de Sant Vicenç fou bastida al segle XV, substituïda el 1705 per una construcció més gran.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases de l’Alzina i el balneari de la Puda de Francolí.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 42,30 km2, 17 m alt, 10.784 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d’aiguamolls i llacunes, on hi ha l’estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l’est de Figueres.

La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d’urbanitzacions, com la d’Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l’agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d’Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (segles XII-XIII); l’antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica.

El 1168 s’hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló.

Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castelló de Farfanya (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 52,62 km2, 358 m alt, 556 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, als contraforts de la serra Llarga. El terreny és moderadament accidentat per la serra Llarga, amb boscos d’alzines i roures i pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals -blat, ordi- i oliveres), el regadiu (farratge, fruiters i cereals), la ramaderia (bestiar boví, porcí, aviram i conills) i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Balaguer.

La vila, antigament emmurallada, és a la dreta del Farfanya, al peu de les ruïnes del castell de Castelló, d’origen islàmic, i de l’església parroquial de Santa Maria, gòtica (fi del segle XIV), que conserva el sepulcre d’Ermengol IX d’Urgell i dos notables retaules de pedra; dins la vila també hi destaca l’església de Sant Miquel, amb portalada romànica; i alguns casals renaixentistes i carrers porticats.

Dins el municipi hi ha l’antic terme i granja de Torredà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellnou de Seana (Pla d’Urgell)

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 16,11 km2, 269 m alt, 736 hab (2016)

0pla_urgellSituat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la de l’Urgell, prop del riu Corb, a l’oest de Tàrrega, a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el terme.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu (cereals i farratge -alfals, principalment-), alimentada pel canal d’Urgell i complementada pel secà i per la ramaderia estabulada (bestiar boví i porcí), l’avicultura i algunes activitats industrials (farina i confecció). Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble es troba damunt un petit tossal; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII.

Formà part de la baronia de Bellpuig. Vers el 1935 li fou segregat el terme de Vila-sana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques