Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Castellnou de Bages (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 29,16 km2, 469 m alt, 1.287 hab (2016)

0bagesSituat al nord de la vila de Santpedor, entre les conques del Llobregat i el Cardener i accidentat al nord per la serra de Castelladral, al nord de Manresa. Les pinedes i pastures ocupen bona part del territori.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i cereals). Increment recent de la població gràcies a les noves urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la partió d’aigües entre el Llobregat i el Cardener; es formà al voltant de l’antic castell de Castellnou (segles X i XI); destaca l’església parroquial de Sant Andreu, romànica basilical del segle XI, molt modificada el 1671.

Dins el terme hi ha el llogaret d’Argençola (al peu de la serra) i les caseries de Viladelleva, les Vilaredes i Puget.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellgalí (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 17,21 km2, 266 m alt, 1.995 hab (2016)

0bagesSituat al sud de Manresa, a la confluència del Llobregat i el Cardener, i estès fins als contraforts septentrionals del massís de Montserrat.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà (vinya i cereals), la indústria de maquinària elèctrica i tèxtil (colònia Boades), activitats complementades pel regadiu (que aprofita l’aigua del Cardener) i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Manresa.

El poble és format pel nucli antic, on hi ha l’església parroquial dedicada a sant Miquel, situat en una elevació on domina la confluència dels dos rius; i pel Raval o la Fàbrica, a la riba dreta del Cardener. L’antic castell de Castellgalí fou destruït al segle XV.

Dins el terme hi ha el sepulcre monumental romà conegut per la torre del Breny i l’antiga quadra de Cirerencs.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellfollit del Boix (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 58,90 km2, 700 m alt, 448 hab (2016)

0bagesSituat al sector sud-occidental de la comarca, al límit amb el d’Anoia, entre les conques del Cardener i de l’Anoia, i drenat també per la riera de Castellfollit, tributària de la riera de Rajadell. La zona muntanyosa del terme és boscada.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (ordi, oliveres, ametllers i vinya, són famoses les seves mongetes) i la ramaderia ovina, porcina i cabrum. Àrea comercial de Manresa.

El poble és situat en un altiplà; als afores hi ha l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, modificada el 1633.

Dins el terme es troben els pobles de Grevalosa (amb les ruïnes del temple pre-romànic de Sant Miquel) i de Maians (amb ruïnes de l’antic castell de Maians i de la seva església romànica) i diverses capelles, a més d’algunes restes romàniques i vestigis ibèrics i romans.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellfollit de Riubregós (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,21 km2, 467 m alt, 165 hab (2016)

0anoiaAl fons de la vall del Llobregós o Riubregós, afluent del Segre, al límit amb la Segarra, al nord-est d’Igualada. Hi ha algunes hectàrees de pinedes i rouredes.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia, la cria d’animals de granja i la fabricació de ciment. Àrea comercial de Manresa.

La vila és a la confluència del torrent Magre amb el Llobregós; l’església parroquial és dedicada al Roser; al cim d’un promontori hi ha les ruïnes del castell de Castellfollit (documentat el segle XI), destruït pel general Mina (junt amb el poble) el 1822 per haver hostatjat tropes napoleòniques, i una mica més enllà dues torres de defensa.

Dins el terme, al nord, es troba l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Priorat (o de Castellfollit), d’origen romànic, i diverses masies i esglésies.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 0,73 km2, 296 m alt, 970 hab (2016)

0garrotxaSituat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d’Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l’alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. Àrea comercial d’Olot.

El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d’una cinglera basàltica d’uns 50 m d’alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l’acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern.

L’antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellet i la Gornal (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,48 km2, 137 m alt, 2.193 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Foix, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès, al vessant sud de la Serralada Litoral. Dins el terme es troba el pantà de Foix. El relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pastures.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà, i el cultiu predominant és la vinya, seguit dels cereals i les oliveres. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap del municipi és el poble de la Gornal.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellet (antic cap del municipi), Clariana, les Masuques i Torrelletes, el barri de les Casetes de la Gornal, les caseries de Puigmoltó, el Mas Fumet i Sant Marçal, l’església romànica de Sant Esteve de Castellet, el santuari de Montanyans i l’antic terme de Castellnou. Prop del pantà de Foix hi ha una cova sepulcral eneolítica.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castelldefels (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,87 km2, 3 m alt, 64.892 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes.

Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l’autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960.

La ciutat és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l’antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l’antic monestir de Castelldefels; l’actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d’elles amb una col·lecció d’arqueologia local.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs i de Vacances.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeUnió EsportivaRàdio

Castelldans (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 65,10 km2, 353 m alt, 958 hab (2016)

0garrigues

(o Castelldàsens)  Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Segrià, al sud-est de Lleida. Hi ha petites extensions d’alzinars i pinedes.

Les bases de l’economia local són la ramaderia, principalment porcina, ovina i aviram, i l’agricultura, on predomina el secà, sobretot oliveres; el regadiu (cereals i arbres fruiters) hi és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell, ocupa només el sector nord, que forma part de la plana d’Urgell. Àrea comercial de Lleida.

El poble és al peu d’un petit turó coronat per les ruïnes del castell de Castelldans; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció, amb façana neoclàssica.

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Matxerri, el mas de l’Entorn, Mandanya, Triguell, Gisperta, Sant Jaume i Melons.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellcir (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 34,18 km2, 773 m alt, 726 hab (2016)

0moianesSituat en un terreny pla, al nord-est de Castellterçol, al sector sud-oriental de l’altiplà del Moianès, el terme és drenat per la riera de Castellcir (nom de la capçalera de la de Tenes).

El municipi basa la seva economia en l’explotació de grans extensions forestals, l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Granollers.

El poble és de poblament disseminat, només hi ha el petit agrupament del Carrer de l’Amargura (actual centre del municipi), on hi ha la nova església parroquial de Sant Andreu i Santa Maria. L’antiga església de Sant Andreu, d’origen romànic i planta basilical, és a la serra de la Roca-sitjana, fou reformada el 1702 i restaurada al segle XIX.

El terme, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellcir (esmentat el 1107), comprèn també l’antic poble i terme de Marfà (separat del territori) i el poble de Santa Coloma Sasserra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellbisbal (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 31,03 km2, 132 m alt, 12.277 hab (2016)

0valles_occidentalSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i a l’esquerra del Llobregat, la riera de Rubí en constitueix el límit sud-est.

L’agricultura, on predomina el secà, és en regressió a causa principalment de la instal·lació al terme, a partir del 1960, de diversos polígons industrials i a la construcció d’urbanitzacions. Extracció de graves i argiles. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra del Llobregat; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XVI; sobre un turó pròxim hi ha les restes de l’antic castell de Castellbisbal (on resta la capella de Sant Vicenç).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries del Canyet i de les Casetes de N’Oliveró, el barri de la Costa Blanca, les urbanitzacions de Can Pedrerol de Baix (amb la capella romànica de Sant Quintí) i de Can Campanyà. El pont del Diable sobre el Llobregat és també, en part, dins el municipi.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitutClub de Bàsquet