Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Cervià de Ter (Gironès)

17 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 9,90 km2, 45 m alt, 916 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a l’esquerra del Ter. A la zona muntanyosa, al nord, hi ha pinedes i pollancredes, amb explotació d’arbres de ribera per a la producció de fusta.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges, en rotació) i la ramaderia, sobretot porcina, que ha donat lloc a una fàbrica d’embotits. L’avicultura i altres activitats industrials (explotació d’argiles i química) complementen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Girona.

El poble és al centre de la plana al·luvial, a uns 700 m del Ter; prop seu, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Cervià; l’església parroquial, dedicada a sant Genís, va ser reedificada al segle XVIII.

Dins el terme hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià i el poble de Raset (amb l’església de Sant Cristòfol).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cervià de les Garrigues (Garrigues)

17 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 34,20 km2, 444 m alt, 686 hab (2016)

0garrigues(ant: Cervià de Madona)  Situat a la vall del riu de Set, afluent del Segre, al sud de les Borges Blanques. El terreny és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra la Llena, amb boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, amb fort predomini de l’olivera, que ha donat lloc a una cooperativa oleícola i a algunes indústries subsidiàries, seguida dels cereals, els ametllers i la vinya. Ramaderia (porcina i ovina) i avicultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu Set; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic terme de les Besses, l’antiga quadra dels Faigs i el despoblat de Vallseca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Cervera (Segarra)

230 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Segarra (Catalunya): 55,19 km2, 548 m alt, 9.013 hab (2016)

mapa segarra(o Cervera de Segarra)  Situat a la vall de l’Ondara o riu de Cervera.

Els conreus, base de l’economia local, ocupen gran part de la superfície del terme. La ramaderia, l’avicultura, la indústria i sobretot el comerç, que aglutina diverses fires, complementen l’oferta econòmica del municipi.

pobl_cerveraLa ciutat, important conjunt històric i monumental, conserva part de les muralles de l’antic castell de Cervera. Hi destaquen sobretot la plaça Major, porticada, l’edifici barroc de l’ajuntament, l’església de Santa Maria, gran basílica gòtica dels segles XIV- XV, el majestuós edifici barroc i neoclàssic de la Universitat de Cervera, únic al Principat entre el 1718 i el 1842, el Museu Etnogràfic del Blat i de la Pagesia i el Museu Duran i Sanpere, d’arqueologia i història local. Des del segle XV es representa La Passió de Cervera. Fora ciutat hi ha l’església romànica de Sant Pere Gros.

El municipi comprèn el poble de Vergós de Cervera i l’antic terme de la Prenyanosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festa de l’Aquelarre

Cervelló (Baix Llobregat)

24 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 24,10 km2, 122 m alt, 8.861 hab (2016)

0baix_llobregatEstès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l’Ordal. Hi abunden els boscos de pins.

La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l’antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica.

Dins el terme hi ha l’antiga quadra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l’antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d’estiueig o de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

32 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 30,56 km², 82 m alt, 57.543 hab (2016)

0valles_occidental

Estès per la depressió vallesana fins al vessant nord de la serra de Collserola.

La vida econòmica del municipi, tradicionalment agrícola, amb conreus de secà (vinya, cereals i farratges), ha experimentat un canvi profund a partir de mitjan segle XX amb la proliferació d’urbanitzacions i l’expansió de la indústria, actualment molt diversificada (fabricació de materials per a la construcció, tèxtil, química i sidero-metal·lúrgica) i que ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Barcelona.

pobl_cerdanyola

El poble és al peu dels contraforts de Collserola; amb la formació de nous barris, es troba pràcticament unit avui al poble veí de Ripollet; al nucli antic destaca l’església parroquial de Sant Martí, modernista, i el castell de Sant Marçal (o castell de Cerdanyola), totalment remodelat. Al segle XII fou bastit a Collserola el monestir, després palau, de Valldaura.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Sant Iscle de les Feixes, el santuari de Santa Maria de les Feixes, l’antic sanatori de la Flor de Maig, les urbanitzacions de Montflorit, de Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i el jardí botànic del Pedregar), la caseria de Can Cerdà, els barris de Serraperera i la Ciutat Badia. També hi ha restes d’un poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Futbol Club

Cercs (Berguedà)

28 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,35 km2, 650 m alt, 1.183 hab (2016)

0bergueda

(ort trad: Sercs)  Situat a la dreta del Llobregat i estès des dels cingles de Vallcebre fins als rasos de Peguera. El terreny és força accidentat i boscat. Dins el terme hi ha l’embassament de la Baells, inaugurat el 1976. El 1985 es va inaugurar el túnel de Cercs (491 m).

Hi ha agricultura de secà (cereals i patates), encara que la vida econòmica del municipi es basa en l’activitat industrial: tèxtil, fabricació de ciment i, principalment, les explotacions mineres de lignit. Obtenció d’electricitat a la central de Fígols. Àrea comercial de Berga.

L’antic poble de Cercs fou negat el 1976 pel pantà de la Baells, juntament amb el de Sant Salvador de la Vedella.

Dins el terme hi ha el poble del Pont de Rabentí (amb l’església parroquial de Santa Maria), el veïnat de les Garrigues, els barris de Sant Corneli i de la Consolació, el nou barri de Sant Jordi de Cercs (al voltant de l’església romànica del mateix nom), els antics termes de Merolla de Miralles, Vilosiu, l’antic castell de Blancafort, l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret i l’antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, amb les colònies del Carme i de la Rodonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Centelles (Osona)

37 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,18 km2, 496 m alt, 7.410 hab (2016)

0osona

(ant: Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles)  Situat a l’extrem sud de la plana de Vic, a la conca alta del Congost i al peu del Collsuspina. El relleu és accidentat a l’est i a l’oest i cobert de boscos de pins i alzines.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (blat, blat de moro i patates), la ramaderia (porcí i aviram), la indústria, molt diversificada (tèxtil, adoberia, construcció i alimentària), i el comerç. Pedreres calcàries en explotació. Important mercat de tòfones. També és un centre d’estiueig, amb torres i xalets. Àrea comercial de Vic.

La vila es desenvolupà durant l’edat mitjana i prengué una típica forma allargassada (conserva una porta de les antigues muralles); hi destaquen l’antic palau dels comtes del Castell de Centelles, a la plaça Major, i l’església parroquial de Santa Coloma és esmentada ja el 898 dins el terme del castell de Centelles, i refeta el 1711, té una notable capella del segle XVI.

Dins el terme hi ha els veïnats del Carrer de les Falgueres, el Carrer de les Comtesses, la Llavina i el Cerdà de la Garga, diverses urbanitzacions i les ruïnes de l’església de Santa Magdalena de Vilarestau i l’antiga ermita romànica de Sant Pau de Gémenes, així com la fageda residual de Sauva Negra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Celrà (Gironès)

11 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 19,53 km2, 71 m alt, 5.303 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de Girona, a la dreta del Ter. La zona muntanyosa, al sud i a l’oest, és coberta de pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (blat de moro i arbres fruiters, gràcies a la sèquia procedent del Ter) i de secà (vinya i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina), l’avicultura i la indústria, especialment química i alimentària. Explotació forestal. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a la plana, al límit amb la zona muntanyosa, presidit per l’església parroquial de Sant Feliu, del 1803; en el barri dit del Castell hi ha les restes de l’antic castell de Celrà.

Dins el terme hi ha, a més, els veïnats de Palagret i el Mas Blanc i les restes de l’antic castell de Mabarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Taller de Història – UCE Celrà

Cellera de Ter, la (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 14,63 km2, 166 m alt, 2.054 hab (2016)

0selva(o de Cabrera, o d’Anglès)  Situat al nord de la comarca, a la dreta del Ter, que limita el terme pel nord. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de les Guilleries fins a la confluència de la riera d’Osor, amb castanyedes, rouredes i alzinars. Dins el terme hi ha l’embassament i la central hidroelèctrica del Pasteral, al congost del mateix nom.

L’economia del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals), de regadiu, la ramaderia (bestiar porcí), l’avicultura i la indústria (fusta i tèxtil), complementades per l’explotació forestal i l’obtenció d’energia hidroelèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la riba dreta del Ter; l’església parroquial romànica de Santa Maria és esmentada ja el 860, va ser destruïda pel terratrèmol del 1427 i reconstruïda.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Plantadís i la caseria del Pasteral. També hi ha una estació prehistòrica al puig de Gria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cava (Alt Urgell)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 42,19 km2, 1.335 m alt, 57 hab (2016)

0alt_urgellSituat al límit amb el Baridà (Baixa Cerdanya) i estès cap al sud des de la serra de Cadí fins a la plana, al peu del puig de la canal Baridana. El terreny és molt accidentat, amb boscs de pi negre i pi roig i pastures abundants.

Cultius de secà (cereals, patates, farratges). La ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, és la principal font de riquesa del municipi. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble és en un replà elevat a la dreta del riu de Cadí; l’església de Sant Climent depèn de la de Sant Martí d’Ansovell, dins el terme.

El municipi comprèn, també, el poble del Quer Foradat (pertanyent històricament al Baridà), el veïnat de Can Pubill (on hi ha les ruïnes del castell del Quer), l’església i antic terme de Sant Cristòfol de Vinyoles, el santuari del Boscal, una capella romànica i un gran casal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques