Municipi del Gironès (Catalunya): 6,53 km2, 34 m alt, 1.018 hab (2016)
Situat al nord-est de Girona, al peu del massís de les Gavarres, a la riba dreta del Ter, que limita el terme pel nord.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (hortalisses i farratges), gràcies a la sèquia d’en Vinyals, i de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i l’apicultura; n’és destacable també la indústria, sobretot del paper, d’embotits, de materials per a la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Girona.
El poble és entre la riera de la Pera i el Ter; l’església parroquial de Sant Cebrià, reformada el 1824, conserva un frontis romànic. El lloc és esmentat el 1017. Al barri de la Bolla hi ha l’estació del ferrocarril.
Dins el terme hi ha la colònia Torres i el veïnat de Ferreres, amb l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, on és venerada una imatge gòtica.
La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, principalment avellaners, i també hi ha cereals i vinya. La ramaderia hi és poc important. Àrea comercial de Valls. Els escassos recursos econòmics ha provocat l’emigració constant des del 1887. Una part de la població treballa a les indústries de Valls i del Pla de Santa Maria.
El poble està situat al vessant oriental del tossal Gros, i és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume, edificada a partir del 1732 sobre el primitiu temple romànic, del qual hi ha alguns vestigis. El lloc pertangué al monestir de Poblet.
Dins el terme hi ha el llogaret de Miramar, amb església de traça romànica, actualment convertit en lloc d’estiueig.
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,30 km2, 39 m alt, 45.726 hab (2016)
Situat entre la Muga i el seu afluent, el Manol, a la plana empordanesa, al nord de Girona.
ECONOMIA.- L’agricultura, en retrocés a causa de l’expansió urbana, es limita a petites zones dedicades als conreus d’horta, cereals i farratges. La indústria és molt diversa; sobresurt amb força diferència la siderometal·lúrgica (fabricació de productes metàl·lics, bicicletes, motocicletes, maquinària agrícola); també són importants l’obtenció de materials per a la construcció, la fabricació de material elèctric, la indústria de la fusta i de la pell i la confecció. La indústria hotelera, gràcies a l’estratègica localització entre França i la Costa Brava, s’hi troba molt desenvolupada. El sector econòmic més important és el de serveis (comerç, centres d’ensenyament, d’assistència, etc) i és el nucli més important de tot l’Empordà per la seva funció comercial, en centralitzar els variats productes agropecuaris comarcals; mercat setmanal (dijous) i diverses fires anuals.
POBLACIÓ.- L’increment de població fou lenta fins al 1900; gràcies a la instal·lació del ferrocarril (1877) experimentà un ràpid desenvolupament urbà, i des de llavors acusà un augment que mantingué durant tot el segle XX, en part gràcies a l’increment industrial i fonamentalment dels serveis. És la segona ciutat de les comarques gironines quant a nombre d’habitants.
HISTÒRIA.- Poblada pels romans amb el nom de Ficariis, en resten una làpida i una necròpolis i diversos vestigis. Destruïda probablement durant les invasions bàrbares, reapareix documentada al segle IX. Pertanyé al comtat de Besalú fins al segle XII, quan passà al comtat de Barcelona. Al segle XIII Jaume I el Conqueridor la féu vila reial (1276). Al segle XIV tenia uns 500 hab i començà a adquirir importància: s’hi desenvolupà una comunitat jueva, i fou designada cap d’una extensa batllia.
Al segle XVII, després de participar en la guerra dels Segadors contra Felip IV, fou ocupada en dues ocasions (1675 i 1689) pels francesos en les guerres entre Espanya i la França de Lluís XIV. Amb la reorganització administrativa del segle XVIII, derivada del decret de Nova Planta (1716), passà a dependre del corregiment de Girona. Durant el regnat de Ferran VI de Borbó fou construït el castell de Sant Ferran (1753). Al final d’aquest segle fou novament ocupada (1794), durant la guerra contra la Convenció francesa, i posteriorment, durant la guerra del Francès. Al llarg del segle XIX es guanyà una sòlida tradició republicana i federal, a través de personalitats com Abdó Terrades, que en fou alcalde, Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo, i Joan Tutau, que fou ministre de la I República.
LA CIUTAT.- L’antic nucli medieval estava envoltat de muralles (enderrocades a la fi del segle XVII), de les quals es conserva una torre. La parròquia de Sant Pere ja existia l’any 1020; l’actual església és una construcció gòtica d’una sola nau (segles XIV-XV), considerablement modificada al segle XVIII. L’any 1752 s’inicià la construcció del castell de Sant Ferran, mostra important de l’arquitectura militar a Catalunya, projectat per Juan Martín Cermeño; la porta principal fou esculpida per Carles Grau. El centre de la ciutat moderna és la Rambla, al començament de la qual hi ha el monument a Narcís Monturiol (1918), obra de l’escultor Enric Casanovas i de l’arquitecte Ricard Giralt. L’any 1947 s’inaugurà el Museu de l’Empordà, i el 1974, el Teatre Museu Dalí (un dels més visitats de Catalunya), instal·lat a l’antic Teatre Principal, edifici que data del 1826. El Museu del Joguet, reformat el 1998, és el més important de l’estat en el seu gènere.
Municipi del Priorat (Catalunya): 18,69 km2, 576 m alt, 105 hab (2016)
(o la Figuera de Falset) Situat a la dreta del riu de Montsant, que limita el terme pel nord. Relleu accidentat pel vessant meridional de la serra de Montsant, al nord-oest de Falset, amb algunes hectàrees de bosc, pasturatges i garrigues. Degut al seu relleu, abrupte, i de la manca de corrents d’aigua, només n’és conreat un 30% del territori.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals), complementada per la ramaderia porcina i l’avicultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït notablement des de final del segle XIX.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’alça damunt un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.
Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pau de la Figuera, on és venerada la Mare de Déu de la Mola.
Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 101,80 km2, 602 m alt, 254 hab (2016)
Situat a l’esquerra del Segre, entre el riu de la Vansa i el puig de l’Espia i accidentat pels contraforts occidentals del puig Galliner. El terme és accidentat, amb prop d’un miler d’hectàrees de bosc.
La vida econòmica és bàsicament agrícola, amb conreus de secà (cereals, patates) i també de regadiu, vora el riu, destinats al bestiar boví. Explotació forestal. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.
Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,31 km2, 1.154 m alt, 40 hab (2016)
(o Fígols Vell) Situat a la dreta del Llobregat i envoltat per les serres de Matarodona, Ensija i els rasos de Peguera, comprèn les altes valls de la Garganta i del Peguera. Terreny accidentat, amb una tercera part del territori improductiu, en gran part ocupat per pasturatges i pinedes.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura (sobretot farratges), la ramaderia bovina i porcina, l’explotació forestal, el turisme hivernal (estació d’hivern dels rasos de Peguera). Tingué indústria dedicada a la mineria (mines de lignit). Àrea comercial de Berga. El poblament, amb notable tendència a disminuir, és molt dispers.
El poble, dit també Fígols de les Mines, és situat damunt la vall del Llobregat; de poblament dispers, té el centre a la parròquia de Santa Cecília, edifici romànic; al nord-est hi hagué el castell de Fígols, esmentat al segle XI.
Altres nuclis del municipi són els pobles de Fumanya i de Peguera i la masia i antiga església de Ferrús.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,99 km2, 330 m alt, 1.092 hab (2016)
Situat a l’esquerra de la vall del riu Congost, entre els cingles de Bertí i els primers contraforts del Montseny. El terme és accidentat i cobert de bosc.
Les activitats econòmiques són les derivades de l’estiueig, l’agricultura de regadiu (farratges), la de secà (cereals), la ramaderia (bovina i aviram), les petites indústries i l’explotació forestal. Àrea comercial de Granollers.
El poble de Montmany, antic cap municipal, és en una zona de densa vegetació dita els Sots Feréstecs. El cap del municipi és, des del 1981, el poble del Figaró, centre d’estiueig situat al fons de la vall.
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 16,08 km2, 754 m alt, 40 hab (2016)
(ant: la Febrosa) Estès per l’alta vall del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua.
Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d’aviram, si bé el descens demogràfic s’ha deturat els darrers anys. Àrea comercial de Reus.
El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró.
Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,52 km², 487 m alt, 1.004 hab (2016)
Situat a la depresió morfològica de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord de Gandesa. El relleu és accidentat, al nord per la serra de la Fatarella. La part més muntanyosa del terme és ocupada per garriga, pasturatges i algunes clapes de pins.
Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà, els conreus principals són els ametllers, seguits de la vinya, els avellaners, les oliveres, l’ordi, llegums i patates. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
La vila, d’origen islàmic, és a la falda de la serra de la Fatarella; s’hi destaquen el santuari de la Misericòrdia, antiga torre fortificada situada al sud del nucli, i l’església parroquial de Sant Andreu. La vila restà emmurallada fins al segle XVII.
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 61,87 km2, 1.294 m alt, 126 hab (2016)
Estès per la coma de Burg i part de la vall del Romadriu, riu que limita el terme pel sud, al peu del pic de Montesclado, al nord-est de Sort. El relleu és accidentat, amb pinedes i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb conreus de secà: blat, ordi, patates, i també de regadiu: productes d’horta, farratges i prats, i la ramaderia (bovina i ovina), complementades pel turisme, gràcies a l’interès paisatgístic de la zona. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.
El cap del municipi és el poble de Burg, a la dreta del barranc de Farrera.
El poble de Farrera és al centre de la coma; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Roc, romànica.
Dades dels Països Catalans 