Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Fontanilles (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,28 km2, 29 m alt, 140 hab (2016)

0baix_emporda

Situat al centre de la comarca, al nord-est de la ciutat de la Bisbal d’Empordà i a la dreta del Ter. El terme és travessat pel riu Daró en dos sectors.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (especialment a la part nord que és regat per la sèquia de Gualta, i a on s’hi conrea arròs); al secà s’hi conrea blat. Hi ha ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La població, tanmateix, s’ha reduït gairebé a la meitat durant els darrers cinquanta anys.

El poble és a la dreta del Daró, dominat per l’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 965. Fou possessió de les canonges de Girona i d’Ullà. El lloc formà part de la baronia de Torroella de Montgrí.

El terme comprèn també el poble de Llabià, amb l’església de Sant Romà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 28,65 km2, 1.180 m alt, 446 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la baga de la depressió comarcal, a l’esquerra del Segre. Al sud abraça una extensa zona de boscos de pi negre, en un conjunt de serrats que envolten el pla de les Forques, i amb abundància de pastures.

La principal font d’ingressos del municipi és la ramaderia bovina, complementada per l’agricultura.

El municipi és el resultat de la unió, el 1969, dels termes de Queixans i Urtx. El cap municipal és el poble del Vilar d’Urtx, a la plana, entre Urtx i Alp.

Dins el terme es destaquen l’església parroquial de Sant Martí d’Urtx, romànica del segle XII, i l’església també romànica de Sant Cosme i Sant Damià, a Queixans i també els pobles d’Escadarcs, Estoll, Soriguerola i les Pereres.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fonollosa (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 51,67 km2, 525 m alt, 1.401 hab (2016)

0bages

Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l’avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil.

El poble es troba a l’esquerra de la riera de Fonollosa; l’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l’antic castell, i el llogaret de Caselles.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural Recreativa

Fondarella (Pla d’Urgell)

5 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 5,43 km2, 243 m alt, 794 hab (2016)

0pla_urgell

Situat al bell mig de la plana d’Urgell, a l’oest de Mollerussa i a l’est de Lleida.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (cereals, hortalisses i arbres fruiters), que ocupa quasi la totalitat de la superfície del terme i s’alimenta amb aigua del canal d’Urgell; hi ha oliveres al secà. Quasi les tres quartes parts de la terra és explotada directament pels propietaris. La ramaderia (bovina, ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials (materials de construcció, escorxador i fàbrica gelats –Frigo-) fan de complement. Àrea comercial de Mollerussa.

La població ha estat tradicionalment escassa i s’ha estabilitzat modernament gràcies a la riquesa aportada pels regadius i a l’expansió econòmica de Mollerussa.

Al poble es destaca l’església parroquial romànica de Santa Maria (segle XI).

Dins el terme hi ha la partida de l’Hospitalet, on hi havia el monestir de Sant Nicolau.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Folgueroles (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 10,47 km2, 552 m alt, 2.298 hab (2016)

Situat al centre de la plana de Vic, a l’est d’aquesta ciutat. El sector oriental del terme és accidentat per les Guilleries. Hi ha boscos de pins i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern, patates i farratges), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l’avicultura, indústria tèxtil (cotó) i algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Al poble es destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica; Can Sala, masia del segle XIII, el monument a mossèn Cinto Verdaguer, fill de la vila, i la casa pairal del poeta, convertida en museu.

Dins el terme hi ha el santuari de la Damunt, del segle XVII, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, amb un dolmen.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Foixà (Baix Empordà)

24 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 18,80 km2, 85 m alt, 309 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a la dreta del riu Ter, al límit amb el Gironès, al nord-oest de la Bisbal d’Empordà. Dins el terme neix la riera de Foixà, que aflueix al Daró per l’esquerra, al terme de Fontanilles. La zona forestal és ocupada per alzines, pins, garrigues i bruc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, patates i vinya), complementada per la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és dividit en dos sectors, un al nord, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, gótico-tardana, i l’altre al sud, en un turó coronat per l’antic castell de Foixà, monument històrico-artístic, que conserva una torre circular i una capella del segle XIII. Fou centre de la baronia dita varvassoria de Foixà, dins el comtat d’Empúries. El 1395, prop del castell, mentre caçava, morí el rei Joan I de Catalunya.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fogars de la Selva (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 32,12 km2, 45 m alt, 1.452 hab (2016)

0selva

(o Fogars de Tordera)  Estès al sector septentrional de la serra del Montnegre, on hi ha el poble de Ramió, fins a la plana al·luvial de la riba dreta del riu Tordera. Drena també el terme la riera de Ramió. Hi abunda la vegetació natural, amb boscos de diverses espècies (alzines, alzines sureres, pins i roures), que cobreixen una gran part del territori.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà, i també de regadiu gràcies als regatges derivats de la Tordera; produeix farratges, hortalisses i cereals. La ramaderia estabulada (boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Calella.

El poble és a la dreta de la Tordera, al voltant de l’església parroquial.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic santuari de la Serra i la urbanització el Parc dels Prínceps.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fogars de Montclús (Vallès Oriental)

7 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 39,72 km2, 386 m alt, 462 hab (2016)

0valles_oriental

(ant: Falgars)  Estès des del vessant sud-oriental del massís del Montseny, des del turó de l’Home i les Agudes fins a la Tordera, que drena el sector sud-occidental del terme. Hi abunda la vegetació natural, amb boscos de diverses espècies (pinedes, suredes, alzinars, fagedes, castanyers i avetoses), que ocupen la major part del terme.

L’explotació forestal és la base de l’economia local, complementada per l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Indústria de la tinta. En el curs del segle XX ha esdevingut centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és sota les roques de Santa Helena; cedí la seva capitalitat al poble de Mosqueroles.

Dins el terme hi ha també el poble de la Costa de Montseny, el santuari i nucli turístic de Santa Fe de Montseny, les ruïnes del castell de Montclús i l’ermita de Santa Helena. El 1981 s’hi creà una Escola de la Natura del Parc Natural del Montseny.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Floresta, la (Garrigues)

5 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 5,46 km², 316 m alt, 155 hab (2016)

0garrigues

A l’est de les Borges Blanques, al límit amb la plana d’Urgell. Situat prop de la zona de regadius del canal d’Urgell, l’aigua no arriba, però, al terme.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a l’olivera, amb conreus associats de vinya, ametller i cereals. Les terres són d’explotació directa. La ramaderia (porcina i ovina) i l’avicultura fan de complement. Hi ha una cooperativa agrícola per a la producció d’oli. Hom explota pedreres de gres. Àrea comercial de Lleida. La població ha experimentat un fort descens a partir del segon terç del segle XX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

El poble és a la vora del torrent de Vinaixa, al voltant de l’antic castell de la Floresta, del segle XIV amb vestigis romans. L’església parroquial és dedicada a sant Blai. Hi ha estació del ferrocarril de Tarragona a Lleida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Flix (Ribera d’Ebre)

28 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.

Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.

La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut