Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Pont de Suert, el (Alta Ribagorça)

83 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 148,14 km2, 838 m alt, 2.265 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a l’esquerra de la vall de la Noguera Ribagorçana, comprèn la vall baixa de la Noguera de Tor i la vall de Llevata. El territori és molt accidentat i en gran part improductiu.

La superfície conreada es distribueix entre els prats, el farratge, els cereals i les patates. Ramaderia de bestiar boví i oví. La tradicional indústria alimentària i tèxtil ha desaparegut pràcticament substituïda per la hidroelèctrica, amb la central del Pont de Suert i la d’Escales, i hi estan relacionades la indústria de la construcció, l’extracció de pedra i de plom, la de la fusta, materials per a la construcció i la metal·lúrgica. La proximitat als Pirineus ha beneficiat el sector turístic i del comerç.

pobl_pontsuertLa vila és a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Moderna església parroquial de Santa Maria (1955).

El terme comprèn, a més, els pobles i antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, entre altres, i també, els despoblats de Suert i Ventolà, el monestir de Lavaix i l’enclavament de Cellers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Pont de Molins (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,66 km2, 43 m alt, 531 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, prop de Figueres; drenat pel Llobregat d’Empordà i per la Muga, el terme s’estén a l’esquerra d’aquest darrer riu, a la zona dels terraprims; a ponent hi ha la serra de Tramonts, amb matollar, garrigues i pinedes.

Població agrícola; els principals conreus de secà són la vinya i la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro: el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través dels regs del Molí i de la Font. Cooperativa vinícola que comercialitza vins de qualitat. Hi ha granges de porcí i d’aviram. Explotació de pedreres de roca calcària. Indústria hotelera. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’ha format aigua avall de l’antic nucli de Molins de Dalt, on hi hagué radicat l’antic castell de Molins (o torre d’en Buac). Església parroquial de Sant Sebastià, del segle XVIII.

Dins el municipi hi ha el santuari marià del Roure i les ruïnes del castell de Montmarí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Bar, el (Alt Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 42,62 km2, 861 m alt, 171 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la subcomarca del Baridà, compartit amb la Baixa Cerdanya, a banda i banda del Segre, accidentat pel Cadí.

Agricultura de secà: cereals (blat, sègol). Bestiar boví, que aprofita els pasturatges i s’utilitza per a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

Els aiguats del 1982 ocasionaren, a més de destrosses, un esllavissament de la muntanya de Bar, que domina el poble, el qual fou reconstruït uns 500 m. aigües avall del Segre.

El municipi es formà el 1970 per l’unió dels antics termes d’Aristot i Toloriu.

El terme comprèn, a més, els pobles de Castellnou de Carcolze, els banys de Sant Vicenç i Bar, els despoblats de Barguja i Soveix i el mas dels Arenys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont d’Armentera, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 21,67 km2, 349 m alt, 501 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb la Conca de Barberà, a la dreta del Gaià fins a les serres del Cogulló i Comaverd. El terme s’estén a banda i banda del riu, i està drenat per diversos barrancs afluents seus.

El conreu de l’ametller ha pres importància en detriment dels tradicionals conreus mediterranis de secà (cereals, olivera i vinya); hi ha algunes hectàrees de regadiu dedicades a l’avellaner. Indústria tèxtil tradicional. Àrea comercial de Valls. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910 (llavors 992 hab).

La vila és a la dreta del Gaià; destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVII. Aqüeducte romà.

El municipi comprèn, a més, el despoblat recent de Selmella i el veïnat de la Planeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Polinyà (Vallès Occidental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 8,79 km2, 123 m alt, 8.383 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la dreta de la riera de Caldes, al nord-est de Sabadell. Té algunes petites extensions de bosc.

L’actual base econòmica del municipi ha esdevingut la indústria, localitzada als afores del nucli urbà; els principals sectors de la qual són la química, la metal·lúrgica, del paper, de les arts gràfiques, la tèxtil i d’altres. Des dels anys 1960 l’agricultura està en retrocés; conreus de cereals, vinya i farratge. Àrea comercial de Sabadell.

A partir dels anys 1960 s’inicià el gran augment demogràfic, per l’afluència de treballadors que requerien les noves indústries, això implicà que la població es quadrupliqués en menys de vint anys.

El poble és a la plana, prop de la carretera de Granollers a Sabadell; destaca l’antiga església parroquial de Sant Salvador, que conserva part de la primitiva obra romànica i restes de pintures murals. Museu municipal, amb troballes arqueològiques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Poboleda (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,95 km2, 343 m alt, 356 hab (2017)

0prioratSituat al peu dels contraforts meridionals de la serra de Montsant, travessat d’oest a est pel riu de Siurana, al centre del Priorat històric. El relleu és configurat per un seguit de turons arrodonits, de llicorella. La superfície inculta és ocupada principalment per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura de conreus de secà; la vinya ocupa més de la meitat de l’espai conreat; a més, hi ha avellaners, ametllers, oliveres; i, en regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina. Indústria de materials per a la construcció. Àrea comercial de Reus.

Tingué un fort descens de la població als inicis del segle XX, degut a la fil·loxera, fins a perdre més de tres quartes parts de la població.

La vila és als vessants d’un tossal damunt la riba dreta del riu de Siurana; l’àmplia església parroquial de Sant Pere, dita la catedral del Priorat, fou bastida a partir del 1750.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Segur, la (Pallars Jussà)

51 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 32,83 km2, 524 m alt, 2.949 hab (2017)

0pallars_jussaSituat a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, a la zona de contacte entre l’alta muntanya i la conca de Tremp, al nord-est d’aquesta ciutat, al límit amb el Pallars Sobirà, per la serra de Peracalç.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del Flamicell (farratges, prats, fruiters i cereals), però la seva importància econòmica ha minvat davant el desenvolupament de les activitats industrials (tèxtil, de la fusta, alimentàries, etc). Central hidroelèctrica. Hi té una certa rellevància el turisme gràcies a la proximitat dels Pirineus. És centre d’una àrea comercial que comprèn les valls més septentrionals de la comarca. Important augment demogràfic durant el segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial, neoclàssica.

El terme comprèn a més els pobles i despoblats recents del Puig de Segur, Montsor, Puimanyons, Sant Joan de Vinyafrescal, la caseria de Gramuntill i l’antic monestir de les Maleses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Els Raiers

Pobla de Montornès, la (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,29 km2, 56 m alt, 2.795 hab (2017)

0tarragonesSituat al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima, i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral, al nord-est de Tarragona, el terme de Torredembarra el separa de la costa. L’aspecte paisatgístic del terme ha canviat amb l’augment dels ermots i les urbanitzacions.

Agricultura de secà, s’hi conreen sobretot oliveres, ametllers i vinya, encara que perd importància davant la progressió i diversificació industrial. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és situat al pla; l’església parroquial és dedicada a santa Maria (1575-78). En un tossal a l’oest del poble hi ha el santuari marià de Montornès, al lloc on s’aixecà el castell de Montornès (o Puigperdiguers), nucli primitiu de la població.

El municipi també comprèn el veïnat de Rubials i les urbanitzacions de Castell de Montornès i de Poblamar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Massaluca, la (Terra Alta)

6 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 43,40 km2, 357 m alt, 335 hab (2017)

0terra_altaSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la dreta del Matarranya fins a la seva confluència amb l’Ebre, creuat per un conjunt de serrats (serreta de la Pobla), a l’extrem nord de la comarca. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatge i boscs.

Els conreus representen només una tercera part de la superfície total. Agricultura pràcticament tota de secà (vinya, ametllers, oliveres, cereals, patates i hortalisses). Cooperativa oleícola i vinícola. La ramaderia és poc important (bens i cabres). Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és al peu de l’ermita de Santa Madrona. Església parroquial de Sant Antoni Abat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Mafumet, la (Tarragonès)

13 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,21 km2, 98 m alt, 3.854 hab (2017)

0tarragones(ant: la Pobleta de Mafumet)  Situat al límit amb el Baix Camp, a la dreta del Francolí, al nord-oest de Tarragona.

El principal conreu al secà és la vinya, seguida de les oliveres, els cereals, els avellaners i els fruiters; al regadiu predomina l’avellaner seguit dels arbres fruiters i els cereals. D’ençà del 1974, en què fou instal·lada una gran refineria de petroli, l’estructura econòmica del municipi ha passat d’ésser eminentment agrària a industrial. Hi ha també indústries auxiliars de la refineria; el conjunt forma part del complex petroquímic de Tarragona. Àrea comercial de Tarragona.

El poble forma gairebé un continu urbà amb el Morell; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc sorgí dins l’antic terme del Codony.

El municipi comprèn les antigues quadres de Requesens, Camareria i el Vilar del Baró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol