Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Portella, la (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 12,31 km2, 259 m alt, 708 hab (2017)

0segriaSituat al nord de la comarca, al límit amb la Noguera, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, olivera; i també de regadiu: gra, farratges (alfals) i, principalment, fruiters (pomera), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de la Noguera Ribagorçana. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; avicultura. Cooperativa agrícola i empreses que es dediquen a la comercialització de la fruita. Pertany a l’àrea comercial de Lleida.

El poble és situat en un planell rocós. Església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn la caseria i antic terme de Corregó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Portbou (Alt Empordà)

27 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,22 km2, 28 m alt, 1.107 hab (2017)

0alt_empordaSituat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l’Albera.

Vora la riera de Portbou, s’estenen els conreus d’horta. L’economia, fins fa poc, estava basada en l’activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supressió de la duana (1995) suposà un canvi en l’estructura econòmica del municipi, encara que l’existència de l’estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. Àrea comercial de Figueres.

El nombre d’habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, neogòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Port de la Selva, el (Alt Empordà)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 41,62 km2, 12 m alt, 992 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s’Arenella i al peu de la serra de Rodes.

El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a créixer.

La vila s’estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca.

Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Nàutic

Porrera (Priorat)

8 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 28,83 km2, 316 m alt, 441 hab (2017)

0prioratSituat al sector oriental de la comarca, limita amb el Baix Camp; el terme és accidentat per les serres de Pradell i el Tossal, i és drenat pel Cortiella, afluent del Siurana. El 60 % del terme no és conreat, i es dedica a pasturatges, garriga o bosc.

L’agricultura és de secà (vinya, avellaners, ametllers). Important producció vinícola. Fonts d’aigua ferruginosa i jaciments de plom sense explotar. Pertany a l’àrea comercial de Reus. Disminució de la població durant el segle XX (1.203 h el 1900), encara que darrerament s’està invertint la tendència.

La vila és a la dreta del riu de Cortiella. L’església parroquial (neoclàssica) és dedicada a sant Joan Evangelista, destaca el sòlid i alt campanar quadrat.

El municipi comprèn també el despoblat de la Garranxa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Porqueres (Pla de l’Estany)

11 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,52 km², 148 m alt, 4.594 hab (2017)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l’estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona.

Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d’aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Àrea comercial de Banyoles. Des del 1960, la població s’ha triplicat.

Al poble destaca l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d’una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells.

El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats del Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cobla La Principal – Bàsquet

Ponts (Noguera)

44 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 30,52 km2, 363 m alt, 2.622 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l’activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l’agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d’una àrea comercial que comprèn l’extrem més nord-oriental de la comarca.

La vila és dominada pel tossal on s’aixeca l’antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l’església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts.

Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el municipi d’Oliola).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola

Pontós (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,66 km2, 94 m alt, 240 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l’Estany, entre la riera d’Àlguema, subafluent de la Muga, i l’esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura predominantment de secà: s’hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s’hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la plana entre dues elevacions on s’aixequen, al nord, la torre de l’Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s’ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós.

Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pontons (Alt Penedès)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.

El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.

El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pontils (Conca de Barberà)

28 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 67,56 km2, 551 m alt, 118 hab (2017)

0concaSituat a la vall alta del Gaià, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb les rieres de Biure i de Sant Magí, vora el límit comarcal amb l’Alt Camp i Anoia, accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Queralt, la de Brufaganya i la de la tossa de Montclar. La major part del terme està ocupat pel sector forestal, amb garrigues, pasturatge i boscs.

Agricultura cerealística de secà, a més de vinya, olivera i ametllers. Cria de bestiar porcí i avicultura. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble és a la dreta del Gaià; ruïnes de l’antic castell de Pontils, esmentat ja el 975. L’església parroquial (Santa Maria), gòtica, conserva el portal romànic.

El terme comprèn, a més, els pobles de Santa Perpètua de Gaià (nom del municipi fins al 1991), Seguer, Montalegre, Valldeperes, Vilaperdius i Vallespinosa, el veïnat de les Eres de Vallespinosa, l’antic terme de Rocamora de Sant Magí, el famós santuari de Sant Magí de Brufaganya i l’ermita de Mitja Costa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Vilomara i Rocafort, el (Bages)

5 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 27,41 km2, 202 m alt, 3.794 hab (2017)

0bagesSituat entre la riera de Mura i l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada de la gorja de Vilomara. El territori és drenat a més per la riera de Santa Creu. Ocupat principalment per boscs de pins i alzines i altres terres ermes i roquers.

Agricultura amb conreus de secà: predominen els cereals per damunt de la vinya; hi ha petites extensions d’oliveres. Indústria tèxtil cotonera desenvolupada a la fi del segle XIX al costat del Llobregat. Àrea comercial de Manresa. La població ha oscil·lat, amb un mínim el 1930 (1.098 h) i un màxim actualment.

És format per dues entitats, el poble antic de Rocafort i el nou del Pont de Vilomara, cap municipal, el qual és de fet un barri de Manresa. Pont gòtic.

El municipi comprèn, també, l’església mossaràbiga de Santa Maria de Matadars.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques