Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del segle XVIII en que el tèxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el segle XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. Àrea comercial de Berga.
La vila és a la confluència de l’Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, i restes de l’antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana.
S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. L’activitat industrial ha pres rellevància enfront del sector agrícola; sobresurten la indústria paperera, la tèxtil (cotonera) i la de materials de construcció. Àrea comercial d’Igualada. Important ascens demogràfic a partir del 1950.
El poble està situat al peu de l’antic castell de Claramunt, de la baronia de la Conca d’Òdena, amb capella romànica. Església parroquial de la Trinitat (segle XVIII), on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (atribuïda al segle XIII). Museu del Moble i de la Casa Pairal.
El terme comprèn, a més, el raval de la Pobla Vella, les caseries dels Vivencs, la Rata, les Figueres i l’Estrassa.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 61,92 km2, 663 m alt, 194 hab (2017)
Situat al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, al vessant septentrional de la la serra la Llena, d’on devallen diversos barrancs fortament encaixats fins al riu de Set, que forma tot el límit nord-oriental del terme. Gran part del terme és ocupat pel sector forestal (boscs de pins i matollar).
Agricultura amb conreus de secà (predomini d’oliveres en més de les tres quartes parts, seguides dels cereals, els ametllers i la vinya); cooperativa oleícola i vinícola. Ramaderia ovina i porcina. Complementen l’economia les activitats derivades de l’agricultura i la ramaderia. Àrea de Lleida. Reducció de cop a les tres quartes parts de la població des del 1930.
El poble és al peu d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Cérvoles; a l’església parroquial hom venera la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble i procedent de l’antiga ermita de la Junquera.
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 8,88 km2, 216 m alt, 637 hab (2017)
Situat a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent el 1930, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Noguera.
L’agricultura de regadiu ocupa més del 85% del total conreat i es destina a cereals (especialment blat), farratges (blat de moro, alfals), hortalisses i arbres fruiters (pera llimonera). Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles i de conills. Petita indústria (taller de confecció). Àrea comercial de Lleida.
El poble és al sector de l’esquerra del riu Corb. L’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan, fou bastida el 1776 i té com a sufragània la dels Arcs.
Municipi de la Segarra (Catalunya): 55,89 km2, 412 m alt, 509 hab (2017)
Nom oficial de l’antic municipi de les Pallargues quant el 1974 li fou agregat el de l’Aranyó. Situat a la vall mitjana del Sió.
Predomini dels conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses), els quals es localitzen a la vora del riu. Ramaderia de bestiar porcí i oví; granges d’aviram. Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial de Cervera.
El cap del municipi és el poble de les Pallargues.
Municipi del Ripollès (Catalunya): 18,75 km2, 1.136 m alt, 303 hab (2017)
Situat a la vall de Ribes, a la serra de Gorrablanc, prop del límit amb l’Alta Cerdanya, drenat pel Rigard i pels seus afluents, els torrents Aspres i de Planès, al nord-oest de Ripoll. Relleu muntanyós, cobert en part de boscs de roures i pins i en part de pasturatges.
Els principals conreus són els cereals, els farratges i les patates. La ramaderia (bestiar boví, sobretot) és la principal activitat econòmica. Hi ha mines d’antimoni. Estiueig. Forma part de l’àrea comercial de Ripoll.
El poble és a l’esquerra del Rigard, L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, romànica.
El municipi comprèn, a més, el poble de Planès de Rigard, annexat el 1967, el barri de les Casetes i la masia de Croells.
Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 37,50 km2, 370 m alt, 1.629 hab (2017)
Situat a la vall d’Hostoles, des del castell d’Hostoles fins a l’hostal del Fang, arran de les Guilleries, a la dreta del riu Brugent, que drena el terme en direcció nord-oest – sud-est, a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les d’Osona i la Selva. Gran part del territori és muntanyós i cobert en part de boscs d’alzines, roures i faigs.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, blat de moro, farratges i lleguminoses). Té certa importància la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i l’avicultura. La indústria és molt diversificada: dels mobles, de la construcció i alimentària. Àrea comercial de Girona.
El poble és a la dreta del riu Brugent; església parroquial de Sant Cristòfol (esmentada ja el segle XII). Formà part del terme del castell d’Hostoles i de la batllia reial de la vall d’Hostoles.
GEOGRAFIA FÍSICA – Des del punt de vista fisiogràfic, ocupa gran part de la plana d’Urgell, constituïda per argiles i gresos disposats en línies horitzontals estratificades. L’erosió irregular, deguda a intenses accions torrencials, provocà la creació de sectors isolats més baixos entre planells, que es convertiren en aiguamolls i definiren el típic tret local de l’endorreisme (l’antic estany de Vila-sana, el d’Ivars, etc).
El clima és mediterrani amb tendència continental, amb temperatures de més de 30ºC de màxima als mesos d’estiu, i mínimes per sota dels 0ºC a l’hivern; les precipitacions són de l’ordre dels 400 mm anuals, amb un màxim primaverenc i un mínim estiuenc; són freqüents les boires associades als anticiclons hivernals. Part de la comarca està drenada pel riu Corb, afluent del Segre, que presenta un curs irregular i cabal imprecís.
La vegetació potencial és de carrascars, però ha estat substituïda en benefici de l’aprofitament agrícola mitjançant canals de regatge (canal d’Urgell, canal auxiliar d’Urgell, canal del Sió, etc); és precisament aquest factor el que ha motivat, des de fa més d’un segle, la transformació humana de la comarca, amb un notable increment del nivell de vida.
POBLACIÓ – Així doncs, l’evolució demogràfica de la comarca va lligada a l’explotació de les terres i en especial al canvi sofert per les activitats agrícoles des de l’entrada en funcionament del canal d’Urgell (1852). La població de començament del segle XX superava per poc els 17.000 h, mentre que 30 anys després la xifra superava els 24.000 h; les dècades del 1930 i 1940 foren d’estancament, però un cop iniciat el desenvolupament ramader i industrial dels decennis 1960 i 1970, les xifres de població es tornaren a revifar i arribaren a prop dels 28.000 h el 1981. Gran part d’aquest increment de població ha estat capitalitzat per la capital, Mollerussa, la qual concentra el 33% de la població total; dels quinze municipis restants que componen la comarca, onze no superen els 2.000 h.
ECONOMIA – Els conreus, que històricament havien estat típicament mediterranis de secà (oliveres, ametllers), ocupen en l’actualitat una petita part i han estat substituïts pels de regadiu; dominen els farratges (alfals), els cereals (blat de moro) i els arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers). La ramaderia té un pes destacable dins l’economia comarcal; sobresurt el porcí (pel nombre de caps ocupa el quart lloc de tot Catalunya), el boví per a la producció de llet i les granges d’aviram i conills. El sector secundari té localitzada la seva activitat al centre de la comarca, en especial a Mollerussa; són importants les indústries derivades del sector agrícola (alimentàries, conserveres, làctics, càrniques, etc), les de materials per a la construcció i en menor grau les metal·lúrgiques i les tèxtils. Des del punt de vista comercial, malgrat l’atracció del mercat de Mollerussa, la comarca depèn de la ciutat de Lleida.
HISTÒRIA – La creació de la comarca del Pla d’Urgell no s’esdevingué fins al 1988, quan una llei del Parlament de Catalunya aprovà la modificació comarcal que va permetre la segregació de diversos municipis de les comarques frontereres.
Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 9,57 km2, 216 m alt, 1.232 hab (2017)
(ant: el Pla de Santa Maria, o Santa Maria del Pla) Situat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta del riu de Bitlles.
Pràcticament tres quartes parts del terme són ocupades per l’agricultura de secà, principalment vinya, seguida pels cereals, les lleguminoses i l’olivera. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de l’agricultura (farina, vi); té un Centre Agrícola, un celler de cava, una fassina d’alcohol, una bòbila i petits tallers. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Part de la població activa treballa fora del municipi.
El poble és a l’extrem occidental del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.
El terme comprèn, a més, les caseries de Bonavista, les Parellades, les Tarumbes, el Mas Morer, les antigues quadres del Gorner i l’Aguilera i l’església de Sant Jaume de Palou.
És conrea més de la meitat del terme municipal amb agricultura de secà (principalment vinya, seguit d’arbres fruiters com l’ametller, i els cereals). Sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics, de la construcció i la metal·lúrgica, degut sobretot a la sortida de l’autopista AP-2, la qual travessa una part del terme. Àrea comercial de Valls.
La vila concentra tota la població del municipi; església parroquial de Santa Maria del Pla, barroca, i la primitiva parròquia de Sant Ramon de Penyafort, romànica del segle XIII, té una notable rosassa i una esvelta portada de vuit arquivoltes sobre columnes de capitells molt treballats (declarat monument històrico-artístic).
Durant la guerra dels Segadors (1642) la població i una columna francesa oposaren resistència i foren vençuts per les tropes del marquès d’Hinojosa, els quals assassinaren als seus defensors.
Situat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges.
Situat a la 
Situat al límit amb 
Situat a la vall del 
Nom oficial de l’antic municipi de 
Situat a la 
Situat a la 
(ant: el Pla de Santa Maria, o Santa Maria del Pla) Situat al centre de la comarca, al nord de 
(ant: el Pla de Cabra) Situat al nord-est de 
Dades dels Països Catalans 