Ball que és realitza durant la Patum. Ho realitza el ninot de l’àguila el dia de Corpus.
De manera semblant a Pollença (Mallorca) se celebra, per l’agost, el ball de les àguiles.
Àguila, ball de l’
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
Agrupació Excursionista de Catalunya
(Barcelona, 1912 – )
Entitat esportiva. Fundada per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, els més rellevants dels quals foren Emili Jové, Jaume Jorba, Francesc Pi i Emili Vendrell.
Fins el 1933 tingué diverses seus, i aquest any s’establí al Barri Gòtic de Barcelona, on romangué fins l’any 2008, que es traslladà a un local del barri de la Sagrada Família.
Orientada vers el coneixement i la difusió de la història, la geografia i la cultura catalanes a través de l’excursionisme, ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social. Cal recordar els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932.
Inicialment restringida a petites excursions, l’Agrupació anà ampliant el ventall d’activitats i incorporant noves seccions, com ara les de Muntanya, Escalada, Espeleologia, Fotografia, Esquí, Càmping, Coral, Cultura, BTT i Curses atlètiques, entre d’altres.
L’AEC ha organitzat algunes expedicions als cims més alts del món, entre els quals destaquen les del Cho Oyu i l’Everest, a l’Himàlaia, i el Vinson, a l’Antàrtida.
L’any 2013 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi.
Enllaç web: Agrupació Excursionista Catalunya
Agrupació Escola de Bibliotecàries
(Barcelona, 1930 – gener 1939)
(AEB) Associació professional. Agrupava les alumnes sortides de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, fundada el 1930.
L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB.
Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí “AEB”.
Agrupació Dramàtica de Barcelona
(Barcelona, 1954 – 1963)
(ADB) Grup de teatre independent. Inscrit, fins al 1962, al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Dirigit successivament per Lluís Orduna, Pau Garsaball, Montserrat Julià, Jordi Sarsanedas i Frederic Roda, que li dóna una orientació eclèctica, d’obertura a totes les tendències.
Fou un primer intent de teatre nacional i tingué un paper decisiu en la renovació de l’escena catalana, amb traduccions i obres catalanes.
Patrocinà la col·lecció “Quaderns de Teatre de l’ADB”, editada per Joaquim Horta.
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
(Barcelona, 1922 – )
Entitat cultural. Fundada amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, amb el propòsit de promoure i divulgar la sardana.
Té uns arxius que contenen més de 3.000 sardanes i obres per a cobla. A part té secció d’excursionisme, l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts.
Convoca el concurs musical Joaquim Serra.
Enllaç web: Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
(Mataró, Maresme, 1898 – )
Entitat cultural. Integrada des del 1907 com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró. Amb els anys es crearen les seccions de folklore, d’arqueologia i història, de fotografia i de topografia, a més dels esports de muntanya impulsats per alguns membres de l’Agrupació.
Després de la guerra civil de 1936-39, les activitats es reprengueren el 1940, mantenint al vinculació amb el Cercle Catòlic, la qual perdurà fins al 1978. Durant les dècades de postguerra es constituiren les seccions d’escalada, d’alta muntanya, de minyons, d’espeleologia i de submarinisme.
Al final dels anys 1960 el butlletí publicat des del 1946 donà pas a la revista “Cingles”.
La dècada dels 1970 estigué marcada per les expedicions científiques a l’Iran (1971), al Kilimanjaro i Mont Kenya (1973), a Groenlàndia (1974), als Andes (1975), a Alaska (1975) i a l’Hindu Kush (1976), entre d’altres.
Durant els anys 1980 i 1990 s’assoliren importants fites per a l’alpinisme mataroní i català a l’Himalaia, sovint deslluïdes per tragèdies.
El 1999 es publicà el llibre Cent anys d’excursionisme mataroní (1898-1998), de Víctor Lígos i Hernando.
Enllaç web: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Agrupació Astronòmica de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 14 abril 1960 – )
Entitat amateur. Dedicada a l’estudi dels diferents astres i fenòmens de l’univers, amb diverses delegacions a l’estat espanyol.
Facilita instruccions i efemèrides dels diferents fenòmens als associats, en recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents.
Entre les diferents publicacions que edita (circulars tècniques, monografies), cal esmentar la revista bimensual “Astrum”.
Enllaç web: Agrupació Astronòmica de Sabadell
Agrupació Astronàutica Espanyola
(Barcelona, 1953 – )
Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial.
L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica.
A l’any 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la col·locació en òrbita del Sputnik I.
Publicà el butlletí “Astronáutica”.
Agermanament
(Barcelona, 1955 – )
Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.
El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al Desenvolupament).
L’any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d’Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l’Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun.
El 1973 donà origen al Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista “Agermanament”.
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
(Catalunya, 29 abril 1996 – )
(AQU) Consorci. Té per objectiu l’avaluació del sistema universitari a Catalunya, l’anàlisi dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i recerca.
Es tracta d’un consorci de dret públic, entre la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les set universitats públiques catalanes: la de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili.
Enllaç web: AQU Catalunya
Dades dels Països Catalans 