(Catalunya, 1947 – )
Associació fundada amb l’objectiu de protegir i conservar els jardins, parcs, zones verdes i espais naturals de Catalunya d’especial interès botànic i paisatgístic.
De caràcter no lucratiu, ha realitzat una important tasca de difusió a través de cursets, conferències, visites, campanyes, etc. També col·labora en exposicions i fires i edita o patrocina publicacions. Ha organitzat el concurs “Catalunya en Flor” (1987 i 1995).
El 1998, li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1929 – Catalunya, 1935)
(AAV) Associació cultural, fundada per defensar i restaurar el patrimoni artístic de Catalunya. Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per diverses entitats barcelonines.
La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell.
Entre els edificis que restaurà o col·laborà a fer-ho, cal esmentar les esglésies de Santa Coloma i Sant Joan de Caselles a Andorra, el claustre de Santa Maria de Mur, Sant Climent de Coll de Nargó, Sant Miquel de Lillet, Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, la Palma d’Ebre, Sant Ponç de Corbera, el retaule del Roser de Mataró, o la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
(Catalunya, 1977 – )
(AAR) Societat filial de l’IEC. Fundada amb la finalitat de catalogar els monuments romànics i promoure’n la restauració o la recuperació.
Com a activitats divulgadores, organitza conferències, visites i viatges, i mensualment edita una circular interna.
Enllaç web: Amics de l’Art Romànic
(Barcelona, novembre 1932 – 1936)
(ADLAN) Agrupació artística. Fundada per Joan Prats i Josep Lluís Sert, per fer conèixer les noves tendències de l’art.
Entre les seves activitats cal citar la presentació de Le Circ, d’Alexander Calder i les exposicions de Joan Miró, Asp, Picasso, etc.
També donà a conèixer la música d’A. Schönberg i Robert Gerhard.
(Barcelona, 1980 – )
Entitat cultural fundada per tal d’intensificar les relacions amb Sardenya, sobretot amb l’Alguer.
Abans de la seva constitució (1974-79), era una secció d’Òmnium Cultural.
(Barcelona, 29 febrer 1921 – segle XX)
Societat literària. Format, als seus orígens, amb la finalitat d’acostar els intel·lectuals a l’alta burgesia. Feren sessions entre els anys 1921 i 1936 i publicaren opuscles i algun llibre.
L’any 1942, gràcies sobretot a Josep Palau i Fabre i Ramon Aramon, es reorganitzà el grup i celebrà sessions a la rebotiga de l’orfebre Ramon Sunyer.
(Barcelona, 1935 – )
Associació municipal constituïda per tal de conservar i millorar el patrimoni urbanístic de Barcelona.
Abans d’esclatar la guerra civil ja havia aconseguit que l’allargament de la Diagonal fins a Esplugues de Llobregat tingués una amplària més gran que no la del traçat inicial.
Suspeses les seves activitats amb la victòria franquista, les reprengué el 1952. Organitzà actes cívics, promogué campanyes populars i participà en accions col·lectives a favor de l’ús del català.
L’any 1981 creà un premi anual a la millor obra de restauració d’edificis.
(Barcelona, 1869 – )
Entitat de caràcter recreatiu, cultural, social i mutualista, fundat per Lluís Remisa.
A partir de finals dels anys 1960 adquirí un fort impuls amb la participació de grups teatrals i musicals d’estils molt diferents.
L’any 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Enllaç web: Casino L’Aliança
Dansa que es ballava al poble d’Alentorn per la festa major (15 d’agost). Participa d’algunes característiques del ball rodó.
La seva melodia, al compàs de 3 per 8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere.
(Catalunya)
Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l’Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del segle XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882).
El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany.
El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del segle XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà.
Modernament ha estat objecte d’una versió coral lliure, d’Eduard Toldrà, amb el títol original.
Dades dels Països Catalans 