(Barcelona, 1875 – segle XIX)
Institució. Desenvolupà les seves activitats el darrer quart del segle XIX. El seu portaveu era l’”Enciclopedia Médico-Farmacéutica”.
Fou una de les pioneres de la creació dels col·legis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país, d’aleshores.
El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà.
(Barcelona, 1892 – 1922)
Institució fundada per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social. S’ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants.
Tingué com a òrgan d’expressió el “Boletín de la Academia de Higiene” (1893).
El 1905 fou declarada oficial. L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que presidí Felip Proubasta.
(Barcelona, 1700 – 1714)
Institució. Anomenada també Acadèmia dels Desconfiats, fou creada amb l’objectiu de fomentar els estudis literaris i històrics.
La fidelitat a la casa d’Àustria que en demostraren els membres fou la causa de la seva desaparició arran de la victòria de Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
(Barcelona, 1 juny 1586 – segle XVIII)
Institució. El 1711 foren aprovats els seus estatuts. Tenia la seu al convent de Santa Caterina.
Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris.
(Barcelona, 1879 – 1884)
Institució. Fundada pel bisbe José María Urquinaona com a acadèmia de caràcter filosòfico-mèdic.
Fou un dels orígens de la Societat Mèdico-farmacèutica dels Sants Cosme i Damià.
La revista “El sentido católico de las ciencias médicas”, dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió.
(Barcelona, 1754 – )
(RAMC) Institució. Iniciada de manera informal, el 1770 adoptà caràcter oficial i el 1786 rebé el títol de reial.
Celebra sessions científiques i àdhuc, durant alguns anys del segle XIX, impartí ensenyances de medicina.
Entre les seves publicacions periòdiques hi ha els “Anales de Medicina y Cirugía”, des del 1915, i el “Boletín Informativo”, des del 1964.
El 10 de desembre de 1991 adoptà el nom oficial de Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Enllaç web: Acadèmia de Medicina de Catalunya
(Barcelona, 1 gener 1881 – 1933)
Institució. Proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Primer Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n’acordà la creació.
Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà. La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, tinguda el 19 d’octubre de 1881.
L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les normes ortogràfiques del 1913. D’ací que no se’n aconseguí altre activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques que foren promulgades l’any 1916.
(Barcelona, 22 gener 1777 – )
(AJILC) Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.
És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.
L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.
Enllaç web: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
(Barcelona, 1931 – gener 1939)
Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial.
Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits.
(Barcelona, 7 desembre 1887 – )
(RACAB) Institució. Sorgí com a Conferència Físico-matemàtica Experimental, el 1765 es transformà en Reial Conferència Física, el 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i el 1887 adoptà el nom actual.
Fomentà la investigació i la publicació de treballs científics, especialment els relacionats amb el país, des del 1835 publica unes “Memorias” i des del 1840 un “Boletín”.
En depèn l’Observatori Fabra, situat al Tibidabo (Barcelona).
Enllaç web: Acadèmia de Ciències i Arts
Dades dels Països Catalans 