Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Ars Musicae

(Barcelona, 1935 – 1979)

Conjunt d’instrumentistes i cantants. Especialitzats en la música occidental del segle XII al XVI. Fou fundat per Josep M. Lamaña, i començà a actuar en públic el 1936.

Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i la televisió de França, Anglaterra, EUA i Espanya. Té una nombrosa i selecta discografia.

A la seva dissolució, el seu important fons d’instruments musicals i facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona.

arbequí -ina

(Catalunya)

Varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d’Origen.

aranès -esa

(Vall d’Aran)

Idioma gascó parlat al territori. Bé que ha tingut una forta influència del català, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat menor que la influència francesa damunt la resta del domini gascó.

L’aranès no és un parlar uniforme a tota la vall, en la qual hom pot distingir, lingüísticament, tres regions partint de criteris morfològics i fonètics: l’alta Aran (terçó de Pujòlo), que és la zona amb més influència catalana; part del baix Aran i l’Aran mitjà, on el parlar té la seva forma més característica, sobretot al terço de Marcatòsa; i els municipis de Bausen i Canejan, lingüísticament més propers a la resta de Gascunya.

El Consell General de la Vall d’Aran modificà (1999) les normes ortogràfiques de l’aranès, aprovà l’unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran i la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos.

Antologia Històrica de la Música Catalana

(Barcelona, 1966 – vers 1980)

Col·lecció discogràfica de la casa Edigsa.

Començada sota la presidència de Pau Casals i la direcció d’Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l’evolució musical als Països Catalans.

Els discs anaven acompanyats d’extensos comentaris sobre les obres que contenien i llurs autors.

Anglo-Catalan Society, The

(Anglaterra, 1954 – )

Associació acadèmica. Fundada per tal de promoure les diverses manifestacions culturals catalanes, i formada per professionals britànics, catalans residents a la Gran Bretanya i representants d’altres països.

Promou l’intercanvi de joves investigadors catalans i britànics i va oferir un premi anual als Jocs Florals fins al 1975. Des del 1977, publica també monografies.

Andreu-Rivels

(Barcelona, 1920 – 1933)

Atracció de circ de renom mundial. Creada per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep, René i Pau (Polo).

En separar-se del número Josep Andreu i Lasserre  (que ha esdevingut cèlebre amb el nom de Charlie Rivel) i Pau, el perpetuaren René i els seus germans petits Marcel i Roger.

Era un número doble, de trapezis i pallassos, de gran qualitat.

Anàfora de Barcelona

(Barcelona, segle IV)

Nom d’un text eucarístic grec. Conservat en el papir de Barcelona Inv. 154-157 (del segle IV), propietat de la Fundació Sant Lluc Evangelista.

Constitueix l’anàfora grega més antiga conservada sencera.

Publicada fragmentàriament pel seu descobridor, Ramon Roca i Puig, ha estat estudiada per Sebastià Janeras.

Ana Kadowa

(Catalunya, 1912)

Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona.

Fulletó a la manera italiana de l’època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.

Amorós-Silvestrini

(Catalunya, 1940 – 1980)

Empresa de circs ambulants. Formada per Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, propietaris-directors de quatre circs ambulants que des del 1940 efectuaren llurs tournées pels pobles i ciutats de Catalunya.

A la mort de Francesc es dissolgué l’empresa.

Amor que mata

(Catalunya, 1911)

Film dirigit per Joan M. Codina i fotografia de Fructuós Gelabert. Produït per Films Barcelona.

Especialment notable per la bellesa fotogràfica, l’escenificació i l’ús dramàtic de la profunditat de camp. És una de les millors peces barcelonines del període.