Arxiu de la categoria: Biografies

Amade, Joan

5 Respostes

(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)

Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).

Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).

Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.

Altés i Alabart, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)

Eclesiàstic i escriptor.

És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).

Altés, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1810 – Catalunya, 1864)

Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II de Borbó.

Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts.

Altarriba, Ponç d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d’un petit estol de quatre galeres.

Alsina i Gil, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)

Industrial. Féu avançar notablement els procediments seguits a Catalunya per a la fabricació del cristall.

Alsamora, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Barcelona ?, segle XV)

Pintor. De la segona meitat del segle.

Féu un retaule per a la capella de Santa Llúcia de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Alquer, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Frare de l’orde de l’Hospital. Fou lloctinent del prior general a Catalunya i Aragó.

El 1340 formà part de les forces catalanes que anaren a socórrer Castella del perill sarraí. Anà amb l’exèrcit que s’hi dirigí per terra. Participà així a la gran batalla del Salado.

Alòs i Marte, Eugeni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)

Gravador. Deixeble de Tomàs Carles Capuz.

Obtingué premis a les exposicions de Madrid (1862) i Barcelona (1871).

Alòs i Domingo, Concepció

Deixa un comentari

(València, 22 maig 1926 – Barcelona, 1 agost 2011)

Novel·lista en castellà. S’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri.

Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d’intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) –premi Planeta– i El caballo rojo (1966).

Alòs, Guerau d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Era servidor de Jaume II el Just. El 1326 li fou confiada una missió compromesa, que féu a tota satisfacció: la de conduir a Sardenya el marquès de Malaspina, gran baró sard que havia estat rebel i que finalment s’havia sotmès.

Complint els pactes convinguts durant la seva estada a Catalunya, el marquès lliurà el seu castell d’Osolo, un dels millors de Sardenya, a Guerau d’Alòs, que en prengué possessió en nom de la corona.