Nom real de l’actor i autor teatral català, més conegut pel seu pseudònim de Gastó A. Màntua (1878-1947).
Alonso i Manaut, Gastó *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Alonso i Bozzo, Cecília *
Nom real de l’escriptora catalana, més coneguda pel seu pseudònim de Cecília A. Màntua (1905-74).
Alonso i Herrera, Àngel
(Benicarló, Baix Maestrat, 17 desembre 1954 – )
“Pitxi Alonso” Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona.
Debutà com a professional al C.D. Castelló l’any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980.
El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.D. Mallorca.
És diplomat en magisteri i llicenciat per l’INEF.
Almòndir *
Sobrenom àrab del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya (segle IX).
Almodis -dama del s. XII-
(Catalunya, segle XII)
Muller de Bernat Amat de Claramunt. N’hagué dos fills: Guillem i Ramon Folc II de Cardona.
Alguns genealogistes del casal de Cardona l’han feta passar per germana del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. La pretensió sembla sense fonament, i ni tan sols existeixen indicis que el comte esmentat hagués tingut mai una germana.
Almerich, Jaume
(Barcelona, segle XV)
Argenter notable. L’any 1481 fou elegit conseller de la ciutat de Barcelona.
Almenara -varis bio-
Berenguer d’Almenara (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. En 1314 fou un dels assistents al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i un dels signants de l’acta de concessió del comtat d’Urgell.
Guillem d’Almenara (Catalunya, segle XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1250) Tercer abat de Benifassà (1248-50). Procedia de la comunitat de Poblet. Traslladà el monestir de Benifassà al seu emplaçament definitiu.
Guillem d’Almenara (Catalunya, segle XIII) Cavaller. En 1283 era un dels cent que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d’Anjou, encontre que fou frustrat per l’actitud del darrer.
Alï ibn Mugahid
(País Valencià ?, segle XI)
Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid.
Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona.
Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s’annexionà el regne.
Algueró i Piñana, Rafael
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
Alfons Jordà
(Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)
Comte de Tolosa (1112-48).
Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.
