(Solsona, Solsonès, 13 desembre 1886 – 21 agost 1951)
Pintor. Obtingué diversos premis.
De formació autodidacta, fou tanmateix influït per una temporada de treball al costat de Joaquim Mir, el 1931.
Boix i Soler, Tomàs
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bigues, Ramon de
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Almirall. Durant el regnat de Martí l’Humà manà una esquadra catalana que, procedent de Sicília, sortí en campanya contra els turcs.
Bigorra i Rius, Rafael
(Barcelona, 1922 – ? )
Escriptor. Ha publicat els reculls de contes La jungla del seny (1964) i Operació gat per llebre (1966).
Biert, Dalmau de
(Rosselló ?, segle XIV – segle XV)
Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí I l’Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya.
Escriví unes Memòries o Llibre ordenat… de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I el Conqueridor.
Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I de Catalunya.
Biadiu i Cuadrench, Ramon
(Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)
Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana.
Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.
Beuda, Jaume
(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)
Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.
Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.
Besora -varis bio-
Gilabert de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451) Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.
Ramon de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.
Roger de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.
Besora, Ermemir de
(Catalunya, segle X)
Vicari o veguer del castell de Besora, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família.
Casat amb Ingilberga, la qual tingué una filla natural amb el comte Oliba Cabreta de Cerdanya.
Fou el pare de Gombau I de Besora, i de:
Emma-Ingilberga de Besora (Catalunya, segle X – segle XI) Muller de Guifre de Balsareny. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe de Vic Guillem de Balsareny.
Oliba de Besora (Catalunya, segle X – segle XI) Bisbe d’Elna. Documentat entre 1009 i 1013.
Bescós i Ramon, Antoni
(Barcelona, 1900 – 1976)
Cartògraf. Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona. Soci del Club Excursionista de Gràcia.
Col·laborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i col·laborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat. És autor del capítol sobre cartografia de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme, de Josep Iglésies (1965).
Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
Besalú, Ramon Vidal de *
Veure> Vidal de Besalú, Ramon (escriptor català del segle XIII).
