(Girona, segle XVIII)
Escriptor. Publicà versions al castellà de l’Art Poètica d’Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773).
Bes i Labet, Pere
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bes, Arnau de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.
Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.
Bertrans, Jacint
(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Catalunya, 1827)
Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari.
El 1796 publicà en llatí una obra religiosa.
Bertran i Ros, Felip
(Barcelona, 1788 – 1857)
Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837).
És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.
Bertran i Quera, Miquel Maria
(Barcelona, 1924 – 1985)
Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia.
Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963.
Bertran, Pere -varis-
Pere Bertran (País Valencià, segle XIV) Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.
Pere Bertran (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.
Pere Bertran (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.
Bertran, Berenguer -pintor-
(Martorell, Baix Llobregat, segle XIV – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1437)
Pintor i escultor. Està documentat des del 1404, en ocasió de ser-li concedit el títol de ciutadà de Barcelona.
Treballà en nombroses obres de caràcter religiós, sobretot a Manresa.
Bofill i Mascaró, Pere Nolasc
(Reus, Baix Camp, 12 febrer 1814 – Barcelona, 9 febrer 1847)
Escriptor i científic. Va estudiar química aplicada a la Junta de Comerç i després va viatjar per diversos països americans com a periodista.
Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.
Fou el pare d’Artur Bofill i Poch.
Bocquet i Bertran, Eduard
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
Blecua Teijeiro, José Manuel
(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)
Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.
Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
