(Illes Balears, segle XVIII – 1782)
Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla. Fou comanador de l’Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).
(Xàtiva, Costera, vers 1410 – València, 1482)
Cavaller. Mestre de l’orde de Montesa (1453). Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim a Castella (1443-46) i a diversos estats italians: Milà (1447), Ferrara (1451), els Estats Pontificis (1445) i Venècia. Després serví Ferran I de Nàpols (gestionant el reconeixement papal) i Joan II de Catalunya, a França (1459).
Durant la guerra civil contra Joan II figurà en el bàndol reialista, i va ésser conseller de l’esmentat rei, el qual li encarregà la defensa de Girona (1462) contra l’exèrcit de la Generalitat comandat pel comte de Pallars. Malgrat que aquest ocupà una gran part de la ciutat, Despuig pogué resistir fins que arribaren tropes franceses comandades pel comte de Foix, que feren aixecar el setge.
Dirigí la presa d’Ulldecona (1465) i la de Tortosa (1466). Posteriorment fou nomenat capità general de València.
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós com a diplomàtic.
El 1367, amb Francesc de Sant Climent, anà d’ambaixador prop del príncep de Gal·les.
(Fraga, Baix Cinca, segle XIII – Tarragona, 13 novembre 1312)
Eclesiàstic. Era bisbe de València. el 1294 fou un dels nuncis del papa Celestí V als territoris de la corona catalano-aragonesa. Jaume II el Just el nomenà canceller seu.
Amb Guillem de Na Montaguda anà d’ambaixador a Sicília a la primeria del 1297. L’ambaixada arribà a Messina, amb escorta de quatre galeres, l’11 de febrer. No fou possible d’evitar el penós trencament entre el rei Jaume i el germà d’aquest, Frederic II de Sicília.
El 1303 fou nunci apostòlic a Sardenya i Còrsega, per tal que aquestes illes acceptessin Jaume II com a rei, en virtut de la investidura papal que li havia estat atorgada. L’any següent fou un dels jutges de les sentències de concòrdia pronunciades a Torrelles per resoldre els conflictes amb Castella, endegats pacíficament a les vistes de Campillo d’aquest any.
Acompanyà el monarca a l’expedició de croada a Almeria del 1309.
Bernat Despont (Barcelona ?, abans 1350 – abans 1428) Doctor en lleis, diplomàtic i polític. Des del 1376 exercí diverses funcions diplomàtiques, i intervingué en el compromís matrimonial entre Violant de Bar i l’infant Joan (1379). Posteriorment fou conseller dels reis Joan I el Caçador, Martí I l’Humà i Ferran I d’Antequera.
Joan Despont (Catalunya, segle XIV) Cortesà. Germà de Bernat. Com ell, fou home de confiança del príncep Joan, duc de Girona i, com ell també, fou destituït de la cort ducal per ordre de Pere III el Cerimoniós.
(Manresa, Bages, segle XIV)
Cal·lígraf. Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Mallorca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat.
En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori.
(Catalunya, segle XV – 1516)
Cavaller. Fill de Francesc (mort d 1488) i d’Elionor d’Oms, i germà de Lluís. Fou senyor de la casa d’Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II el Catòlic i mestre racional.
Es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d’Esponellà, i foren pares de:
Anna Desplà i de Corbera (Catalunya, segle XVI – 1534) Hereva dels seus pares. Es casà (1506) amb Miquel Joan de Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família.
Guillem Ramon Desplà i de Corbera (Catalunya, segle XVI – després 1530) Canonge de Barcelona i rector d’Alella.
(Catalunya, segle XV – 1443)
Propietari de galeres. La seva primera muller fou Magdalena.
El seu fill i hereu fou Miquel Desplà, i altres fills foren Pere Joan Desplà i Ramon Desplà i Bussot (Barcelona, segle XV – després 1443).
Arnau Desplà (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.
Bernat Desplà (Catalunya, s XIII) Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.
Francesca Desplà (Catalunya, segle XIV – després 1382) Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.
Guerau Desplà (Barcelona, segle XV) Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.
Jaume Desplà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.
Pere Joan Desplà (Catalunya, segle XV – després 1443) Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.
Pericó Desplà (Catalunya, segle XIV) Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.
Ramon Desplà (Barcelona, segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.
