(Catalunya, segle XIII)
Ambaixador. Alfons II de Catalunya l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per a tractar una aliança amb el soldà benimerí Abü Yüsuf Ya’qüb (1287).
Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalano-castellà (com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91).
Veure> Jordi Joan (escultor català dels segles XIV-XV).
Arnau Desvilar (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.
Jaume Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).
Pere Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).
Ponç Desvilar (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 31 desembre 1889)
Noble. Era alcalde de la ciutat poc abans de la revolució de setembre de 1869.
Fou una personalitat ciutadana remarcable.
(Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)
Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura.
Bertran Desvall (Catalunya, segle XIV) Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els ambaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.
Joan Desvall (Catalunya, segle XIV – segle XV) Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.
Bernat Destorrents (Vic ?, Osona, segle XIV) Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l’inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d’aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època.
Celestí Destorrents (Catalunya, segle XIV) Copista. Estigué al servei del monestir de Poblet i probablement no era monjo. És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons.
Pere Destorrents (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d’artistes d’aquest cognom, seria el més antic dels coneguts.
Ramon Destorrents (Barcelona, segle XIV) Pintor. Apareix documentat el 1391. És possible descendent del seu homònim de major fama i potser al pare del notable miniaturista Rafael.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Notari reial de Jaume II el Just. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic.
El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.
(les Masies de Voltregà, Osona, segle XVI – Barcelona, 1614)
Jurista. Doctor en dret civil i dret canònic, exercí l’advocacia a Barcelona.
Il·lustrà amb notes l’obra Observationes sacri regii senatus Cathaloniae (1608) de Miquel Ferrer i publicà Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae (1610).
(Catalunya, segle XIV)
Vice-almirall de l’estol català en la campanya contra Gènova de 1334, al costat de Galceran Marquet. Es distingí en el bloqueig de Saona.
