(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850).
(Ceuta, 1823 – Saragossa, Aragó, 1882)
Militar carlí. Durant la tercera guerra carlina succeí Lizárraga en el comandament de les forces carlines del Centre (Maestrat). Cap a la fi de la guerra obtingué un èxit incomplert a Llucena, però fou derrotat pel general Esteban a Montlleó.
Després travessà l’Ebre (juliol 1875), però, en ésser rebutjat per les forces governamentals, es dirigí cap a l’alt Segre. A despit dels esforços de Francesc Savalls, Joan Castells i el mateix Dorregaray, les forces del general Martínez de Campos, ocuparen la Seu d’Urgell.
Després se n’anà cap a Navarra.
(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1358)
Comte de Montlleó. Amb els seus sis germans es rebel·là contra Pere III de Catalunya i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya (1347).
Perdonat (1354), no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans (1355). Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebel·là novament.
(València, 1855 – 1928)
Polític i crític d’art. Fou governador civil de Barcelona. Presidí durant molts anys, fins a la seva mort, l’Acadèmia de Sant Carles.
(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)
Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.
Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista.
Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica.
(Catalunya, segle XIII)
XXI Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1238, per haver estat nomenat bisbe de Lleida el seu antecessor Ramon de Siscar.
Aconseguí que Jaume I el Conqueridor realitzés la intenció que tenia de fundar un monestir cistercenc a l’illa de Mallorca: el de Santa Maria la Real (1239).
Hom creu que renuncià al seu càrrec el 1241, any en que fou succeït per l’abat Vidal.
(València, 1871 – Barcelona, 1948)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou director de l’Institut Cristià a les Arts Decoratives, a Barcelona.
Es distingí com a imatger notable. Guanyà premis importants a diversos països.
Nom real de la ceramista catalana coneguda com a Madola (1944- ).
(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)
Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.
Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.
