Arxiu de la categoria: Biografies

Duran i de Bastero -germans-

1 Resposta

Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.

Antoni de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).

Domènec de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Doctor en cànons i prevere.

Lluís de Duran i de Bastero  (Barcelona, vers 1740 – després 1815)  Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).

Duran de Baldac, Pere

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1321)

Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat.

Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l’inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília.

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Duoda

Deixa un comentari

(França, segle IX – Catalunya ?, després 872)

(o Dodana)  Comtessa de Barcelona. Casada amb Bernat de Septimània. Tingué dos fills: Guillem i Bernat.

Escriví un Manuale (841-843), fonamental en fragments bíblics, que està dedicat a l’educació del seu fill Guillem.

Dulac, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.

Ducasi i Ojeda, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1775 – 1824)

Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial.

Compongué diferents misses, salms i motets.

Dubal i Mas, Carles

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIX – Palma de Mallorca, 1890)

Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d’Obrers Tipògrafs.

Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT.

Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca.

Dubà i Navas, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, 1816 – Barcelona, 1887)

Pedagog. Exercí a Barcelona. Publicà diverses obres docents i gaudí de notable prestigi.

És remarcable el seu llibre Instrucción de antropología y pedagogía (1863).

Droc, Esteve

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1185)

VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l’abat Hug.

Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l’església major, el claustre i els allotjaments.

Fou succeït per Pere de Talladell.

Dou i de Bassols, Ignasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1730 – 1802)

Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.

Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.