(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Jurista. Doctor en dret, fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria de Girona (1386) per l’infant Joan.
Va escriure uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona.
(Barcelona, 1873 – París ?, França, segle XX)
Escultor. Residí gairebé sempre a París.
El Museu d’Art Modern barceloní té les seves obres titulades Després de la Comunió (1907) i Testa de vell (1923).
(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)
Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.
És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
(Vic, Osona, segle XVII)
Escriptor. Doctor en drets, fou canonge degà del capítol d’Urgell.
Escriví Variae juris super clericorum vita… (inèdit) i La adulación en la figura (1647).
(Barbens, Pla d’Urgell, vers 1525 – Barcelona, 1606)
Jesuïta. Company de sant Francesc de Borja a les missions per terres d’Espanya.
Capellà de la cort portuguesa, fundà a Lisboa l’església de Montserrat.
Escriví un estudi dels miracles de sant Francesc de Borja.
(País Valencià, vers 1460 – Catalunya, 1494 ?)
Gravador. Probablement fou frare del convent de Santa Caterina de Barcelona.
Va signar una estampa de la Mare de Déu del Roser (1488); es tracta del gravat més primitiu conegut de data certa en l’àmbit català.
(Provença, França, segle XII)
Filla de Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Ricliza, neboda de l’emperador Barba-roja. Fou promesa a Ramon, fill de Ramon V de Tolosa. A la mort del seu pare (1166) tenia quatre anys o menys.
Tolosa tractà d’emparar-se de Provença, però ho impedí Alfons I de Catalunya, cosí del seu pare, que ocupà el comtat titulant-se’n duc, per no interferir-se amb el títol de Dolça. Aquesta fou confiada a la custòdia del bisbe de Magalona.
Morí jove. La seva mare tornà a casar-se amb Ramon V de Tolosa i Alfons I el Cast fou sobirà de Provença.
(Catalunya, segle XII – Sixena ?, Aragó, segle XIII)
Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Es féu monja del monestir de Sixena, que havia fundat la seva mare.
