Arxiu de la categoria: Biografies

Dusai, Guillem Pere

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Iniciador del llinatge. S’establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l’almirall Bernat Marquet, i foren pares d’Arnau Dusai i Marquet i de:

  • Barceló Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Formà la línia dels Dusai del carrer de Mallorca.
  • Guillem Pere Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1307)  Conseller de Barcelona. Era propietari d’una important societat comercial amb relacions amb el nord d’Àfrica (Asïlah). Fou pare d’Eimeric i de Barceló Dusai i Ricard.

Dusai, Eimeric

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Ambaixador de Jaume II el Just (1303) en els tractes amb el sultà d’Egipte, Melek-en-Naser, sobre la reobertura dels temples cristians.

L’any 1305 tornà a Egipte i aconseguí el dret de passaports o recomanació de pelegrins, que era el dret de passar a Terra Santa als qui portaven passaport de Jaume II.

Duró i Gili, Josep

Deixa un comentari

(Foradada, Noguera, 1886 – Ponts, Noguera, 1967)

Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).

Durfort -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Durfort  (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII)  Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.

Guillem Durfort  (Illes Balears, segle XIV)  Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III el Cerimoniós, reté la fortalesa al delegat del rei Felip Boïl i de La Scala. Prestà homenatge a Pere III.

Ramon Durfort  (Catalunya, segle XII)  Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.

Ramon Durfort  (Barcelona, segle XIV)  Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.

Romeu Durfort  (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.

Duran i Ventosa, Raimon

4 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)

Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).

Duran i Ventosa, Manuel

6 Respostes

(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)

Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.

Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.

Duran i Sala, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – 1754)

Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra.

Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739).

Fou el pare de:

Maria Josepa de Duran i de Brassó  (Catalunya, segle XVIII)  Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig (Catalunya, segle XVIII)  Director de la Companyia de Comerç.

Josep de Duran i de Brassó, Josep de  (Catalunya, segle XVIII)  Fou el pare de:

  • Gaspar de Duran i de Cerdà  (Catalunya, segle XVIII)  Guardiamarina de l’armada reial (1792).
  • Paula de Duran i de Cerdà  (Catalunya, segle XVIII)  Muller de Marià d’Alegre d’Aparici, baró de Castellet.

Duran i Pejoán, Josep

3 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, vers 1730 – Barcelona, 24 gener 1802)

Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l’església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu.

Autor d’oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran i de Duran, Enric de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)

Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.