Arxiu d'etiquetes: baronia Entença

Entença, Berenguer IV d’

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – vers 1249)

Senyor de la baronia d’Entença. Fill de Bernat I d’Entença. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla del Puig de Santa Maria amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237).

Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba.

Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei.

Entença, Berenguer III d’

7 Respostes

(Ribagorça, segle XII – 1208)

Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.

En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

Fou el pare de Bernat I d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.

Entença, baronia de Guillem d’ -Ribagorça-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV)

Jurisdicció senyorial. Formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons (després Alfons III de Catalunya), juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors.

En formaren part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d’Aragó i de Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).

Joan d’Urgell i de Montferrat

1 Resposta

(Balaguer, Noguera, 1396 – Catalunya, 1410)

Segon fill mascle del comte Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat.

A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d’Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d’Entença, en terres aragoneses.

A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d’Urgell.

Entença, Berenguer V d’

10 Respostes

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)

Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.

Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.

Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.

Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:

Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325)  Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).

Entença, baronia d’ -Catalunya-

19 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d’Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre.

Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l’infant Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat. La seva capital era Falset.

Prades i de Cabrera, Joana de

(Catalunya, 1387 ? – després 1441)

Quarta comtessa de Prades i baronessa d’Entença (dita també Joana Gonçalva Eiximenis d’Arenós). Filla de Pere de Prades i d’Arenós i de Joana de Cabrera.

Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades i de Foix. En morir el seu pare, la mare i llur tres filles restaren sota la protecció del rei Martí, que es casà amb una d’elles, Margarida (1409). Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II.

Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit.

Jaume I d’Urgell

12 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1321 – Barcelona, 15 novembre 1347)

Comte d’Urgell (1328-47), vescomte d’Àger i baró d’Alcolea del Cinca, Entença i Antillón (1328-47). Tercer fill d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.

Quan el seu pare cenyí la corona reial, li cedí el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger (1328); en prengué possessió l’any 1334.

Va casar-se amb Cecília de Comenge (1335), filla del comte Bernat VIII, a la mort del qual (1336), reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller al comtat; foren pares de Pere II d’Urgell i d’Elisabet d’Aragó.

Quan el seu germà Pere III el Cerimoniós va heretar la corona, fou nomenat procurador general dels regnes (1336-45), càrrec que li fou retirat quan s’enemistà amb Pere a causa d’haver nomenat hereva la seva filla Constança d’Aragó (1347) en lloc d’ell.

Va anar a Saragossa i ressuscità la Unió aragonesa, que defensava els furs i privilegis d’Aragó, i després, també, la de València. En aquestes lluites l’ajudaren els seus germanastres Ferran d’Aragó i Joan d’Aragó. A despit d’això, acudí a Barcelona a les festes del segon matrimoni del rei.

Quan ell morí, l’infant Ferran va heretar les seves pretensions a la successió.

Galbors -baronessa Entença-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama. Muller de Berenguer V d’Entença.

El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem d’Entença, la baronia d’Entença fou atacada pels Montcada i els templers d’Ascó. La baronia sofrí grans danys.

Els agressors tractaren, sense èxit, d’emparar-se de Móra d’Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s’allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II el Franc intervingué, encara que la disputa es prolongaria.

Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l’almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l’expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d’Entença que es casà amb l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Entença i de Montcada, Guillem d’

5 Respostes

(Catalunya, abans 1276 – 1321)

Baró d’Entença. Fill i hereu de Berenguer V d’Entença, i germà de Berenguer i de Saurina.

Fou conseller reial, i el 1296, durant el regnat de Jaume II el Just, lluità contra els castellans a Múrcia.

Tingué plets amb els templers per la batllia d’Ascó, i amb la família dels Montcada a causa d’uns problemes jurisdiccionals.

L’any 1307 fou procurador de València, i el 1308 reclamà els castells de Sicília (de Castel i Francavila) i altres béns que havien estat presos pels genovesos al seu germà Berenguer.