(Cazola, Castella, 20 març 1179)

Acord signat entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, pel qual foren fixats els límits de l’expansió d’ambdós regnes a la zona del llevant peninsular.

El País Valencià, fins al port de Biar (Alt Vinalopó), restava territori de conquesta per a la corona catalano-aragonesa, mentre que el regne de Múrcia, al sud d’aquella zona, passava a terra de conquesta castellana. Aixó representà un retrocés respecte a l’anterior tractat de Tudellén (1151).

Tanmateix, la política expansionista catalana estava encaminada aleshores vers Occitània i la renúncia al regne de Múrcia significava l’amistat i el suport de Castella.