(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
(o alqueria de Vernissa) Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial (segle XVI) als Puigdorfila, i després (segle XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca.
(Mallorca, 1315 – 3 abril 1834)
Consell plenari dels consellers de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis i disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.
El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat.
Amb el temps patí diverses modificacions: tot i que els decrets de Nova Planta el volien abolir, és va mantenir perquè facilitava l’administració de l’illa; la Constitució de Cadis la va liquidar, però la restauració borbònica del 1823 la re-instaurà, finalment fou abolit totalment el 1834.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1245 – Besiers ?, Llenguadoc, 1315)
Filòsof jueu. Representant de les tendències obertes del seu temps. L’any 1305 residia a Perpinyà.
Autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefes we-ha-Lehasim, en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat en.
Fou excomunicat i bandejat pels antimaimonistes, que no acceptaven les seves interpretacions al·legòriques de la Bíblia.
(Xipre, segle XIII – Mallorca ? , 1315)
Segona muller de Ferran de Mallorca i mare de Ferran de Mallorca i d’Ibelin.
(Rosselló, segle XIII – 1315)
Primer vescomte d’Illa. Senyor de Sant Maurici de Graulera i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt. Fill d’Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclaramonda de Canet.
Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d’Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d’Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià.
El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d’Eus i el títol de vescomte d’Illa (1314).
En morir, deixà quatre fills (Pere (VII), Hug, Galceran i Ponç de Fenollet i de Canet) i una filla (Marquesa).
(País Valencià, vers 1315 – 1392)
Noble. Fill de Ramon Boïl i de La Scala. Participà a l’expedició a Sardenya (1354) i més tard Pere III el Cerimoniós el nomenà batlle general del regne de València. Anomenat a la crònica del rei Pere el cavaller sense por per la seva conducta a Sardenya.
El rei el recompensà amb el lloc de Putifigari (Sardenya) i amb el de Boïl a Aragó, amb el títol de baronia (1364), i li atorgà, a més, la jurisdicció de diversos llocs del País Valencià. Com a capità general de València, el 1364 dirigí la defensa de la ciutat, assetjada pel rei Pere I de Castella.
Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera (1367). Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete.
Portà a terme nombroses ambaixades a Portugal, a Granada (1360) i a Castella. Prengué part en les bandositats valencianes a favor del partit dels Vilaragut.
Fou el pare de Felip de Boïl, i de Berenguer, Pere i Ramon Boïl i Dies.
(Rosselló, vers 1315 – 1385)
Poeta. Fou senyor de Millars i estigué complicat en les lluites entre Pere III el Cerimoniós i Jaume II de Mallorca, del qual era súbdit. Participà en el setge de l’Alguer (1354), en les guerres contra Castella (1363) i en l’expedició contra Jaume III de Mallorca, i li foren confiades missions diplomàtiques.
D’ell només resta Vesió (vers 1382), poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, en el qual descriu l’Europa del seu temps, on catorze sobirans lluiten entre ells, els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat, i els mercaders s’aprofiten de la situació. Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor i per la interpretació que fa del moment històric.
(Catània, Sicília, 5 abril 1315 – Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
“el Temerari” Rei de Mallorca (1324-49). Era fill de l’infant Ferran de Mallorca i d’Isabel de Sabran. A la mort de Sanç I de Mallorca, predecessor seu, no fou reconegut com a rei per Jaume II de Catalunya, que volia reincorporar el regne de Mallorca a la seva corona.
La intervenció del papa Joan XXII, favorable a Jaume III, pogué deturar els intents de Jaume II, que ja havia ordenat al seu fill d’envair el Rosselló, bé que algunes tropes d’ocupació catalanes no abandonaren aquesta regió fins a l’any següent (1325). Durant la seva minoritat (fins al 1335), Gastó de Foix es rebel·là contra l’infant Felip de Mallorca, germà del rei Sanç I i tutor de Jaume III.
El 1336 contragué matrimoni amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons III el Benigne, la qual els anys següents havia de jugar un paper molt important.
S’enemistà amb el rei de França, a causa de la baronia de Montpeller, per la qual cosa el monarca mallorquí havia de retre vassallatge a Felip IV.
Pere III el Cerimoniós, per tal de no haver d’ajudar al seu cunyat, cosa que estava obligat a fer en virtut dels vincles feudals, ideà un parany molt hàbil: convocà Jaume III a Corts. La no compareixença d’aquest permeté que el monarca peninsular li obrís un procés, en el qual l’acusà, entre altres coses, de la circulació de moneda francesa pels comtats.
L’any 1343, Pere III conquerí l’illa de Mallorca, que quedà incorporada a la corona catalano-aragonesa. Amb l’ajut de Felip VI de França, a qui va vendre la baronia de Montpeller, de Joana de Nàpols i amb el beneplàcit del papa, Jaume III intentà debades de recuperar el Rosselló, la Cerdanya i el Conflent i desembarcar a Mallorca (1347).
Pere el Cerimoniós trameté socors a Gilabert de Centelles, governador de l’illa des del 1343, el qual, amb l’ajuda del governador de Cerdanya, Riambau de Corbera, derrotà Jaume III a la batalla de Llucmajor, prop de Palma de Mallorca; el rei de Mallorca va morir en el combat.
Bé que encara el fill de Jaume III, Jaume IV, es titulà rei de Mallorca, Llucmajor representà la fi definitiva d’aquest regne com a entitat política independent.
(Foix, França, vers 1250 – Perpinyà, 1315)
Reina de Mallorca. Filla de Roger IV de Foix i muller del rei Jaume II de Mallorca i Rosselló, amb qui es casà el 12 d’octubre de 1272 a Barcelona.
L’any 1285, fou detinguda, juntament amb els seus fills, com a conseqüència de la incursió de Pere II el Gran, però alliberada per la mediació del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.
L’any 1315 va rebré a Perpinyà, de mans de Ramon Muntaner, el seu nét Jaume, el futur rei Jaume III de Mallorca.
(Catalunya, segle XIII – abans 1300)
Fill de Guillem (II) de Cervelló i capità de Pere II de Catalunya. Fou el fundador de la línia primogènita de Querol i Montagut.
El succeí el seu fill Guerau Alemany de Cervelló i d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – abans 1315) Avi de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Es casà amb Sibil·la de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc IV. Prengué part a la guerra civil de l’Urgell (1274-80). Sembla aquest el Cervelló que lluità amb Jaume II el Just a Sicília el 1299.
Dades dels Països Catalans 