(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III de Borbó al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.
S’havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya.
Sigla de la Unión Industrial Bancaria (entitat bancària catalana, 1963-82).
(Barcelona, 1836)
Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.
Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.
(o Bancells) Gran masia (975 m alt), situada prop de la capella de Sant Josep, a la dreta de l’aigua d’Ora, a la vora del pont de Llinars, aigua avall d’aquest pont es troba el molí del Bancell, on s’inicia l’estret de Valielles.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare franciscà. Arribà a provincial del seu orde. Gaudí de bon prestigi.
El 1327 fou un dels assistents distingits de la inauguració del monestir de monges clarisses de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II de Catalunya.
Partida i caseriu, a la dreta de la Noguera de Cardós.
Hi passa el camí de Tírvia a Esterri d’Àneu pel coll de la Bana.
Veïnat i masia (mas Baltà), al vessant septentrional de la serra de Font-rubí, a la zona de contacte amb el Penedès.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma-Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau I de Besora.
N’hagué sis fills, dos d’ells d’esdevenidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic.
Una altra filla, Ermessenda de Balsareny, es casà amb Sunifred (II) de Lluçà.
(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, 1616)
Historiador i monjo. del monestir de la Vall d’Hebron.
Ordenà l’arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d’investigació.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
Dades dels Països Catalans 