Veure> Ferran I de Catalunya (rei de Catalunya, 1412-16).
(Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde.
Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lluitaren junt amb l’arxiduc Carles d’Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
Per la pau d’Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort (Cas dels Catalans), Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.
(França, segle IX – 1481)
Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d’Anjou al seu germà Carles d’Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols.
Aquest reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou conquerit (1442) per Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XVII)
Senyor d’Anglesola. En 1630 tingué un litigi sorollós amb el veguer de la ciutat de Cervera, que volia destruir les forques conservades encara per Joan als seus dominis, per tal de penjar-hi les persones que ell mateix pogués condemnar.
El cas ha estat citat sovint com una romanalla curiosa de les velles jurisdiccions feudals, certament molt tardana per a l’època.
Beatriu d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.
Berenguer Gombau d’Anglesola (Catalunya, segle XI) Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.
Berenguera d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.
Cecília d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.
Constança d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.
Gombau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – vers 1362) Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).
Magdalena d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – segle XV) Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.
Ramon Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.
Sibil·la d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – 1393) Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Fou proposada per Jaume de Cervera i altres magnats urgellencs, adversaris dels Montcada, com a muller del comte Àlvar I d’Urgell. Aquest es trobava ja aleshores unit en matrimoni, per bé que no consumat, amb Constança de Montcada.
Ja a punt de casar-se a l’església de Menàrguens, el comte Àlvar es negà a fer-ho amb Sibil·la, i declarà sobtadament el seu amor per Cecília de Foix, amb la qual s’uniria el 1256. Aquest afer deixà al marge Sibil·la d’Anglesola tot just començaren les complicacions. Més encara, els seus parents s’oblidaren per raons polítiques del greuge inferit a Sibil·la i feren costat al comte en la seva posició de fidelitat a la dama de Foix.
Sibil·la d’Anglesola conegué encara unes altres vicissituds sentimentals poc freqüents. Anys després dels fets anteriors contragué un nou matrimoni. El seu marit, al cap d’un temps de vida conjugal, sentí vocació religiosa i, com a resultat de diverses gestions, aconseguí entrar a l’orde de predicadors. En aquesta darrera avinentesa, Jaume I adreçà a Sibil·la d’Anglesola una lletra de conhort plena de simpatia.
Ramon I d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – vers 1293) Nét de Berenguer I d’Anglesola i germà de Galceran. Serví Pere II el Gran i Alfons II de Catalunya. Fou un dels ambaixadors a Brignoles.
Ramon d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1274, essent molt jove, s’adherí amb els seus parents als pactes d’Àger, que confirmaven les bandositats alçades contra l’autoritat reial. No sembla haver tingut cap paper gaire important en aquest conflicte, en el qual devia limitar-se a acompanyar els seus familiars de més edat i relleu. Probablement és ell el Ramon d’Anglesola que fou designat, en 1283, entre els cavallers que havien de combatre al desafiament reial de Bordeus.
Ramon d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Fill de Berenguer Arnau I d’Anglesola. Germà de Berenguer Arnau II, ambdós foren els últims de la branca de Bellpuig. Acompanyà Jaume II de Catalunya en el viatge a Roma el 1298. Fou el pare de Guillem III d’Anglesola.
Ramon d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Canonge i bisbe de Vic (6 agost a 19 setembre 1306). Fill de Guillem III d’Anglesola i germà de Guillem IV. Nebot d’un altre bisbe de Vic del mateix nom.
Ramon d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – 1386) Fill i successor de Guillem IV d’Anglesola. Darrer plançó de la branca de Butsènit i Utxafava. Heretà de la seva mare, Beatriu de Pallars, el vescomtat de Vilamur, que, el 1381, traspassà al seu nebot Hug II de Cardona. Morí sense fills i les seves baronies passaren a l’esmentat nebot, fill de la seva germana Beatriu.
Pere I d’Anglesola (Catalunya, segle XII – 1210) Senyor de Miralcamp i de Mollerussa. Fill de Bernat I d’Anglesola. Fundà la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa. Apareix entre els nobles convocats a les corts de 1198. Fou el pare de Pere II i de Berenguer I d’Anglesola.
Pere II d’Anglesola (Catalunya, segle XII – 1250) Fill de Pere I d’Anglesola. Participà en la conquesta de València al davant d’una host i obtingué en el repartiment del regne molts béns a Albaida, per a ell i per als seus homes; fou enterrat a Poblet.
Pere d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta del regne de València. Jaume I el Conqueridor li féu algunes donacions a Albaida, Rugat i Carbonera, com a premi dels seus serveis.
Hug d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les Corts catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu proclamat de Catalunya.
Hug d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1269 devia ser bastant jove, ja que era anomenat Huguet. Aquell any fou un dels acompanyants de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, per a l’entrevista que aquest tingué amb Alfons X de Castella.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XI – segle XII) Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.
Dades dels Països Catalans 